Tots n'anem plens aquests dies, és comentari a les xarxes, a la cua del pa i mentre t’afaiten a cal barber. Tothom parla del preu dels panellets. Sembla que aquesta petita, estimada i innocent boleta ha estat la que ha fet sortir de la cova l’ogre de la inflació, un ogre que fa molta més por que tots els zombis de Halloween. L’elevat preu dels panellets d’enguany ha fet aflorar el debat, però ja fa dies que hi ha brots aquí i allà, com la vaga dels flequers a Lleida, reivindicant mesures pal·liatives per compensar l’increment continuat del preu de la farina. Dubto que la vaga hagi transcendit, dubto que les administracions competents actuïn i dubto que facin canviar els hàbits de ningú. Una vaga possiblement infructuosa, però que mostra el neguit del petit empresari. 

Sí, estem patint un corprenedor augment de preu de les matèries primeres, degut, principalment, al conflicte entre Rússia i Ucraïna (el graner d’Europa). La crisi energètica, amb l’encariment del gas i l’electricitat, i la manca de cereals i gra per alimentar el bestiar, han esdevingut un còctel que ens ha afectat directament a la butxaca. Els empresaris anàvem trampejant, assumint la diferència de cost dels subministraments i fent malabarismes per no aplicar-ho als preus de venda i que el nostre adorat client se n’adonés, com si no tingués prou edat per saber la veritat. 

Aquesta tardor ve carregada de temors de malastrugança econòmica que em fan vaticinar canvis de models empresarials. Només em veig amb cor d’opinar sobre el meu sector, la restauració. I fa dies que dic que aprofiteu, que hi aneu a dinar i a sopar, perquè els restaurants tal com els coneixem tenen els dies comptats. Afegim-hi la crisi de recursos humans, la dificultat que estem tenint de trobar persones que acceptin treballar amb les condicions inherents al tipus de negoci —principalment per la pirueta que s’ha de fer per conciliar vida laboral i familiar — i conclourem que això s’acaba. Disculpeu-me aquest to pessimista —escaient, però, al dia que estem—. He aprofitat el simpàtic panellet per mostrar inquietuds que fa dies que em corquen l’estómac. Però de la mateixa manera que quan assenyalem el cel hi ha qui només mira el dit i no les estrelles, el panellet és només l’inici d’un debat que serà recurrent. Ens esperen moltes castanyes... econòmiques.