Amb l’obertura del restaurant Seny, la setmana passada, dins del Mercat de la Llibertat de Gràcia, juntament amb dos establiments ja consagrats com La Pubilla i la Bodega Quimet, aquesta zona s’ha convertit en un reclam definitiu per a tots aquells a qui agrada la bona teca. La inauguració del nou restaurant ha tingut una acollida immediata, amb els parroquians omplint des del primer moment la desitjada barra i atipant-se com lladres.
Sempre m’ha agradat parlar de les rutes dels mercats, perquè al voltant —i també a dins— d’aquests espais les propostes culinàries acostumen a abundar. El que crec que passa ara, però, és que, amenaçats per la proliferació de negocis de restauració forans, intentem recuperar i preservar aquells establiments senzills, tan nostrats, on es pot fer un bon àpat a bon preu.
Quimet de Gràcia, el vermut que obre la ruta gastronòmica del Mercat de la Llibertat
En aquest cas, la ruta pel Mercat de la Llibertat que avui ens ocupa pot començar amb un bon vermut de la casa o una copa de vi a l’històric Quimet de Gràcia, acompanyats d’unes anxoves del Cantàbric, de les millors de la ciutat, i una ensaladilla russa com les d’abans.
Si ho preferiu, també podeu demanar algun dels platets de cullera de la casa, com els cigrons amb espinacs o les mongetes amb calamarsons, que he tastat personalment i que estan per sucar-hi pa.
Seny, el nou temple del peix i el marisc al Mercat de la Llibertat
Ara que ja hem fet el vermut, m’assec a la barra del flamant restaurant Seny, on Carles Ramon, antic xef del restaurant Besta, em deixa la carta perquè triï i em canta els peixos i mariscs del dia. Una part li arriba directament de Galícia i la resta, de les nostres costes. Puc donar fe del que diu perquè, mentre em ventilo la primera copa de vi, descarreguen un munt de caixes refrigerades amb l’etiqueta de Marisco Daporta, de Cambados.
Aquí la carta es divideix entre capritxos i plats que no ho són tant. Dins dels primers hi trobem ostres gallegues, mossets amb mantega d’algues, tàrtar de gambes o presa ibèrica per fer boca. La selecció d’escabetxos també fa goig. Jo trio les sardines, que trobo molt bones, en lloc dels musclos o el salpicó de rap. També demano el tàrtar de gamba, que completa l’inici de l’àpat.
Quan veig l’arròs, servit en una paella individual, que s’està cruspint el veí de barra com si li anés la vida, penso que m’he precipitat amb la comanda. Tot i així, continuo amb unes escopinyes, mentre contemplo la peixera plena de llamàntols i escamarlans i els cap-roigs i besucs que descansen sobre la barra, mirant-me fixament amb aquells ulls inflats que sobresurten lleugerament del cap; un detall que, en aquest cas, delata la frescor del producte.
Per arrodonir l’àpat, acabo amb unes cocotxes de bacallà en tempura, acompanyades del seu pil-pil, una mica d’anet i un toc de bitxo. Queda clar que l’arròs haurà d’esperar a la pròxima visita, que ben segur serà aviat.
La Pubilla, cuina catalana i menú de migdia al cor de Gràcia
L’altra parada igualment imprescindible al voltant del Mercat de la Llibertat és el conegut restaurant La Pubilla, amb uns esmorzars de forquilla i un menú de migdia imbatibles a la zona. De fet, pocs dies abans m’hi havia aturat precisament per gaudir del menú.
En aquesta ocasió, però, vaig escollir un salmorejo cordovès de primer, que em venia més de gust que l’albergínia a la parmesana, i unes sardines flamejades amb samfaina de segon. Per acabar, un pa de pessic amb xocolata blanca fet a casa va posar el punt final a un àpat ben resolt.
Com veieu, la ruta gastronòmica al voltant del Mercat de la Llibertat té tots els ingredients per convertir-se en un clàssic: un bon vermut, cuina de mercat, peix i marisc de qualitat, i aquella cuina catalana de sempre que val la pena reivindicar. La Llibertat us espera.