Els 7 consells infal·libles perquè la teva paella quedi perfecta

Diumenge i paella són dues paraules que casen a la perfecció, el pla perfecte en qualsevol època de l'any i al qual tothom s'apunta.

Si et toca a tu posar-te el davantal i donar la cara davant de tots els convidats, aquests trucs et poden ajudar a aconseguir un millor resultat i, també, a rebaixar la pressió la pròxima vegada.

Atenció! Avui no ens referirem a la paella valenciana clàssica. No volem polèmiques i sí que en queda un gaudi amb la versió que més li agrada o li ve de gust aquell dia. Així doncs, no entrem a discutir si és paella o no depenent de si li afegeixo mongeta tendra, o si no m'agrada el conill i prefereixo que sigui marinera.

Això sí, ja que ens posem a cuinar un bon arròs, que el resultat sigui el millor. Comencem!

• L'arròs. No val qualsevol arròs i el motiu principal és perquè cadascun d'ells tenen unes característiques que els fan ideals per a una preparació concreta. Igual que ningú no discuteix que el basmati és perfecte per a amanides, en el cas de la paella sempre cal apostar pel bomba. Absorbeix el brou amb més facilitat pel que té molt més sabor.

• Ingredients de qualitat. Com hem dit, no discutirem si "ha de portar conill o pollastre o si els cargols són imprescindibles. Això sí, tot el que afegeixis que sigui de qualitat perquè això sí que afecta el resultat final i el sabor. I això inclou des de les gambes fins a les verdures del sofregit. De fet, aquesta és la part més important, el sofregit, ja que d'ell dependrà que l'arròs tingui sabor o no.

• Coses que no. Encara que estem defensant que cada un afegeixi a la seva paella el que vulgui (si és xoriço no ho expliquis i ja està) hi ha alguns ingredients que no són aconsellables a causa de com reaccionen amb d'altres. En aquest cas parlem de la ceba, que provoca que l'arròs s'obri i es passi. Així doncs, la discussió de "ceba sí" o "ceba no" la reservem per quan parlem de la truita de patata.

• Un altre de no definitiu és el colorant. I aquí no només entrem en temes de gustos, també de salut. Són molts els estudis que relacionen el colorants alimentari E-102 (les pols taronges tan típiques que venen juntament amb altres espècies) amb problemes de TDAH en nens o fins i tot amb alguns tipus de càncer. Per donar-li aquest color ataronjat tan característic és millor apostar pel safrà, que a més li dona un sabor riquíssim. El pots afegir al sofregit perquè es torri una mica o infusionat juntament amb brou.

• El recipient. No té per què ser una paella homologada (que no "paelló" perquè els valencians no s'enfadin més) però sí és necessari que sigui un recipient amb una superfície gran i no molta alçària. Els millors resultats s'obtenen quan es queda una capa fina d'arròs. Per això, és tan important calcular per a les persones que serà abans d'escollir allà on es cuinarà.

• Quant arròs per persona? Aquí si seguirem els passos de l'autèntica paella valenciana i acceptar el que 100 grams d'arròs amb ¼ de brou per persona és la quantitat ideal.

• No moguis l'arròs. Hi ha receptes, com el risotto que sí que requereixen anar movent l'arròs perquè deixi anar totes aquestes substàncies que aconsegueixen que sigui més melós. Però si vols un arròs en el qual el gra estigui solt, afegeix-lo quan el brou estigui bullint, barreja'l (és millor una cullera de fusta, però no només perquè ho digui la tradició, també perquè si el teu recipient és antiadherent no te'l carregues) i baixa el foc. Després de repartir-lo per tota la superfície i barrejar-lo amb el sofregit, ja només queda creuar els dits i esperar el resultat. I res de tocar-lo.

Y, bon profit!