La moderna tradició de fer cervesa artesanal cal situar-la a finals de la dècada dels 70 al Regne Unit. Va ser llavors quan van començar a proliferar una sèrie de petites cerveseries que es dedicaven a la producció tradicional de cervesa ale (les de fermentació alta), que es van denominar "brewpubs".
Aviat aquesta cultura es va estendre, no tant com negocio –que també– sinó com una forma de reivindicar una forma menys industrial i més cura d'elaborar aquesta beguda, cultura que es va estendre a altres països. La seva manera de fer-se es basa en elaboració alemanya antiga, amb base en l'antiga llei dictada per William IV, Duc de Baviera, l'any 1516 que diu que perquè una cervesa sigui considerada com artesanal, ha d'estar composta només per aigua, malt d'ordi, llúpol i llevat.
Seguint aquest esperit, des de casa es pot fer cervesa de forma artesanal, amb compte, espai i els següents ingredients i estris. Les bases davant la industrial són la utilització de matèries primeres de qualitat, la fermentació lenta, el filtratge natural, el gas generat de forma natural i la no-utilització additius químics.
Ingredients:
>aigua
>175 grams d'ordi.
>entre 1,5 i 3 grams de llúpol.
>un gram de llevat.
>6 grams de sucre comú
El procés consta de les següents etapes:
>Maltat
>Molta
>Macerat
>Bullit
>Refredat
>Fermentació
>Embotellament
Per al procés de maltat, s'ha de netejar el gra d'ordi, i es manté remullat amb aigua que li cobreixi dos dies a 45è d'humitat. Després d'absorbir l'aigua, es tapa el recipient i es deixa germinar cinc dies. Una vegada germini, s'asseca a 4t d'humitat i es torra, per exemple en el forn, a 150è de temperatura.
El següent pas és la molta, que consisteix bàsicament a fer-la farina i pot realitzar-se amb una liquadora domèstica. A continuació es produeix el macerat, l'objectiu del qual és convertir el midó que contenen els grans en sucres fermentables (l'aliment del llevat). Per a això s'introdueix en una olla la farina barrejada amb aigua entre 60 i 90 minuts i es remou constantment la mescla, cada 10 minuts aproximadament, amb una temperatura que no ha de baixar de 62ºC ni superar els 74ºC. Quan acaba la maceració, s'ha de dur a terme el filtratge, pel qual s'obté el que es coneix com a "most". Cal passar les vegades que faci falta el líquid per un filtrador perquè quedi completament lliure de restes.
Aquest most és el que es barreja amb el llúpol en què es coneix com a procés de cocció, que ha de durar unes dues hores aproximadament. Algunes persones prefereixen afegir el llúpol a la mescla quan queda una hora per finalitzar la cocció, d'altres l'afegeixen des del principi. El cas és que el llúpol és el que dona el gust característic de la beguda. En el procés cal anar afegint aigua segons es va evaporant, fins a un litre.
Després arribem al refredat, que pot fer-se mitjançant un serpentí que es col·loca deu minuts abans de finalitzar la cocció i es fa circular aigua freda per ell, fins que la beguda assoleixi una temperatura d'uns 25ºC aproximadament. També es pot traspassar la beguda directament al recipient per fermentar i deixar-lo un dia sencer tancat hermèticament, fins que es refredi. És bo utilitzar un termòmetre amb sonda per saber la temperatura.
A continuació, la fermentació. En aquest moment s'afegeix el llevat, que converteix el most en cervesa. Per a això, es vessa el propi llevat per sobre del most. Es tanca, però sense segellar i es guarda en un lloc fosc i sec. En 12-24 hores aproximadament hauria de començar la fermentació. En total, el procés pot durar fins a 15 dies. Per a cerveses de tipus ale, la temperatura adequada és de 18 i 22ºC i d'entre 7 i 13 ºC per a les de tipus lager.
I, finalment, l’embotellament, encara que abans s'ha d'afegir el sucre mitjançant la quin es dona aliment al llevat perquè generi el CO2 (segona fermentació). La quantitat a afegir és de 6g per litre al fermentador i remoure. Després de mitja hora, s'embotella i la maduració dura un mes aproximadament.