Ja no és cap novetat, si parlem de cuina amb certs valors, mencionar que la carta canvia diversos cops a l’any segons el producte de temporada. Així, molts xefs ens permeten gaudir de la temporada de bolets, dels pèsols, de l’escudella o del gaspatxo. Ara bé, no és tot un repte canviar el menú cada setmana? No parlo dels plats fora de carta. Em refereixo a oferir un menú que no caigui en repeticions o plats de sabor innocu (amb productes congelats, vet aquí la trampa de diversos canvis) i que porti el bo i millor del mercat. Tot això cuinant-ho a foc lent i amb tocs d’autor. Aquí 5 plats d’un dels restaurants amb un dels interiorismes més atractius de Barcelona, un hivernacle de 150 m² amb arbres i plantes de més de 3 metres.
1. Caneló de calamar a la parmesana
No ens confonguem, per molt que parlem d’un caneló, no està fet de pasta. En aquest cas és de formatge i farcit de calamar. Segur que molts heu tastat el calamar a l’all amb parmesà o, si sou fans del menjar asiàtic i de fusió, el dumpling de calamar, amb un núvol de parmesà al damunt. El caneló de The Greenhouse ressalta també la miscel·lània idònia entre la tinta del calamar i el sabor intens, salat i amb un toc de nous del Parmiggiano-Reggiano. Un plat que poden degustar fins i tot els al·lèrgics a la lactosa, ja que aquest tipus de formatge amb un llarg procés de curació no en duu. Amb tot, aquest caneló és una pirueta culinària per entrar en matèria.
2. Escudella barrejada: pilota, galets i cigrons
A quants de nosaltres aquest plat tradicional ens encanta, però sempre ens fa mandra fer-lo a casa? El problema és que sovint quan el demanem a un restaurant acabem pensant que nosaltres el fem millor. I ja no diguem la nostra àvia! L’escudella que ofereixen a l’Hotel Pulitzer està molt ben equilibrada. No és de sabors intensos, per no afartar, però la ració és considerable i es nota que és fruit d’hores d’indispensable xup-xup.
3. Caneló d’espinacs i formatge amb beixamel trufada
Ara sí. Mans a la massa. Canelons de semolina, farina de blat més gruixut que l’habitual i que ofereix un resultat de gran qualitat. És a partir d’ella que a Itàlia parlen de pasta artesana. Farcits d’espinacs i coberts amb beixamel amb l’extraordinari toc que a pràcticament tot aporta la tòfona. De nou, la ració és abundant, tot i tractar-se d’un primer plat.
4. Garrí amb iuca ‘a bras’ i puré de ceba
A la cuina de The Greenhouse s’hi parla italià però també brasiler. És precisament creació del xef llatinoamericà aquest plat que sorprèn. En demanar-lo recordava la meva recepta preferida de bacallà: a bras, típic de la Setmana Santa portuguesa, amb el peix perfectament barrejat amb patata palla i ou, creació, segons la llegenda, d’un cuiner d’un restaurant del Bairro Alto lisboeta, de cognom Bras, per aprofitar el bacallà a la planxa que sempre li sobrava. Doncs no, en aquest cas la iuca, un tubèrcul menys consistent que la patata, ha estat tallada en bloc i rostida al forn. Per a la meva sorpresa, és la versió amb la qual també es menja el bacallà a algunes regions del Brasil. En aquest cas, però, és l’acompanyant d’un rodó de garrí amb el seu suc i un puré de ceba i verdures que, en cas que no pugueu menjar ni llet ni mantega, us el preparen sense i al moment.
5. Pastís de formatge d'en Marc
Pels amants dels formatges, sempre veig que la carta de postres es redueix a una sola opció. Ni tatin, ni tarta de Santiago ni un pastís de xocolata o un assortit de torrons ara que n’és l’època. El pastís de formatge centra totes les atencions i deixem-nos de floritures de melmelades o tocs cítrics. Consistent i melós a la vegada, amb una cruixent base de galeta i si pot ser en una porció que no ens deixi amb el sabor a la boca. Així és el pastís de formatge de The Greenhouse: clàssic i irresistible.
El restaurant de l’hotel Pulitzer pot presumir de disseny d’Interiors i de carta amb una òptima relació qualitat/preu. Un oasi urbà on cada setmana tempten amb noves creacions.