Catalunya és plena de nous restaurants que ofereixen una cuina boníssima. Alguns dels projectes que han obert aquests últims anys són de cuina catalana tradicional. I això és de celebrar. Però no ens podem oblidar dels locals històrics; aquells que fa anys, i fins i tot segles, que donen a menjar al nostre país. Avui visito un d'aquests establiments emblemàtics, una casa amb més de 150 anys d'història que des de fa poc regenta un equip compromès amb el llegat de la casa i amb mantenir viva la cultura gastronòmica tradicional dels esmorzars de forquilla.
El restaurant Can Gallart es troba a Santa Coloma de Farners, capital de la Selva. Es tracta d'una masia rústica que funciona com a restaurant des del segle XIX. Un tros d'història viva del país que des de fa dos anys regenten la Sílvia, la Paula i l'Hugo, tres socis que lluiten cada dia per millorar i tirar endavant un projecte que aposta per la bona cuina catalana feta de manera tradicional. Una cuina de sempre, honesta, senzilla i abundant, que cuida el comensal i fa que els clients surtin contents.
Can Gallart és un lloc ideal per a colles, ja que disposa de diferents espais per acollir grups grans. La seva especialitat són els esmorzars de forquilla, amb guisats, carn a la brasa, caragols o postres de músic entre altres opcions, i tot plegat regat amb vi i, evidentment, bona ratafia. I és que Santa Coloma de Farners és coneguda per ser la capital mundial de la ratafia, lloc on se celebra la fira més important del país d'aquest producte del país.
Per arrodonir l'esmorzar, toca fer unes bones postres. Tasto el xuixo de Girona, molt típic d'aquestes terres, i el músic, un clàssic de la cuina catalana
Entre els plats que tasto avui, destaquen els caragols amb salsa, tota una delícia tradicional per llepar-se'n els dits. Gaudeixo també d'uns embotits artesans de Vilobí d'Onyar, producte autènticament de quilòmetre zero que fa obrir la gana per fer lloc al següent plat: uns bons peus de porc amb caragols. Perquè els caragols són vida, i més per a un bon lleidatà! Seguim amb un clàssic: la pota i tripa. I tanquem els plats principals amb un autèntic platàs que no es troba a tot arreu: el txuletó madurat d'1,3 kg, una autèntica delícia espectacular.
Per arrodonir l'esmorzar, toca fer unes bones postres. Tasto el xuixo de Girona, molt típic d'aquestes terres, i el músic, un clàssic de la cuina catalana. Per rematar-ho, un gelat de ratafia acompanyat del seu porronet. Un local que val molt la pena visitar, no només pel gran menjar que serveixen, sinó també per la història de l'establiment i dels socis que ho porten. La Paula i l'Hugo, abans d'agafar aquest projecte, sempre havien treballat en hostaleria. Per la seva banda, la Sílvia sempre havia tingut el somni de portar un restaurant.