La cuina de muntanya, amb les seves cassoles i plats de caça; la de mar, amb els suquets i els peixos a la brasa; o fins i tot la del delta de l'Ebre, amb els seus arrossos exquisits, són cuines reconegudes i que ens ve de gust tastar quan viatgem. Però hi ha comarques que sovint no tenim en compte i no englobem dins de cap d'aquests tipus de cuina, i això fa que ens perdem una part del país que ofereix una cuina d'interior exquisida. Avui anem fins al Solsonès per descobrir el restaurant El Solsonès, un local ubicat en un acollidor càmping que prepara uns esmorzars que no ens podíem perdre.
Obert des del 1987, el restaurant El Solsonès celebrarà 40 anys l'any vinent. El Jordi és el xef i ànima del local, el pal de paller del negoci familiar i la segona generació al capdavant del restaurant, que va fundar la seva mare Teresa. Un restaurant familiar en tota regla especialitzat a fer cuina de proximitat i de temporada.
El local s'ubica dins un càmping gran i acollidor de la zona, amb piscina, bungalous, glàmping... unes instal·lacions molt modernes. Tot plegat a l'entorn de la comarca de les 1000 masies: el Solsonès. Un indret poc conegut de Catalunya, però que amaga una gran bellesa i una gastronomia sensacional. Amb producte del territori, com els bolets o la carn, i la mà d'un cuiner amb sensibilitat per la cuina tradicional, al restaurant El Solsonès s'hi menja excel·lent.
Arranquem aquest espectacle d'esmorzar amb un dels meus plats predilectes. Una de les joies de la meva terra que aquí és l'especialitat de la casa: els caragols a la llauna. Seguim amb bolets, en aquest cas uns rovellons a la llauna i un remenat de ceps.
Com que un bon esmorzar de forquilla demana sempre unes bones postres, no els podíem perdre el tradicionalíssim músic i el brownie de xocolata
Uns bolets, encara escassos, que són els primers de la temporada. Seguim amb els plats forts de carn. D'una banda, l'ànec confitat, una recepta poc habitual en cartes del país que aquí toquen de meravella. El costellam a baixa temperatura, un clàssic tendre i melós. I finalment l'espatlla de xai, la joia de la corona dels restaurants d'interior.
I com que un bon esmorzar de forquilla demana sempre unes bones postres, no els podíem perdre el tradicionalíssim músic i el brownie de xocolata, una manera dolça de tancar un àpat excel·lent en un entorn de somni.
