Hi ha sopars que semblen molt més contundents del que realment són, i aquesta combinació d’albergínia, tomàquet i formatge n’és un bon exemple. A primera vista recorda una lasanya perquè es prepara per capes, queda gratinada per sobre i conserva una textura melosa al centre, però no porta ni una sola làmina de pasta. L’albergínia fa de base, el tomàquet aporta suc i acidesa i el formatge acaba de donar-li aquell punt cremós que converteix el plat en una opció molt més atractiva que una simple safata de verdures al forn. A més, es pot preparar amb pocs ingredients, és fàcil d’adaptar i encaixa molt bé en un sopar lleuger.
Un sopar que recorda a la lasanya de sempre i que es pot fer cada dia sense por
L'albergínia substitueix la pasta i fa el plat més lleuger
La clau és tallar l’albergínia en làmines fines, preferiblement al llarg, perquè després es puguin anar superposant com si fossin plaques de lasanya. Abans de muntar el plat convé cuinar-les una mica perquè perdin part de l’aigua i quedin tendres. Es poden passar per la planxa amb una quantitat mínima d’oli o posar directament al forn durant uns minuts, vigilant que no quedin excessivament toves.
Aquest pas és important perquè l’albergínia conté molta aigua. Si la posem completament crua entre les capes, pot deixar anar líquid durant la cocció i fer que el resultat final quedi massa aigualit. També es pot salar lleugerament abans, deixar-la reposar uns minuts i assecar-la amb paper de cuina abans de cuinar-la.
Un cop tenim les làmines preparades, podem començar a muntar el plat. Primer una capa fina de tomàquet triturat o salsa de tomàquet, després albergínia i, a continuació, una petita quantitat de formatge. Es repeteix l’operació fins a omplir el recipient. Per mantenir el sopar més lleuger, no cal abusar del formatge: una quantitat moderada és suficient per aportar cremositat i aconseguir un bon gratinat.
El tomàquet i el gratinat marquen la diferència
El tomàquet ha de tenir una textura prou espessa. Si utilitzem una salsa molt líquida, la preparació perdrà consistència. Funciona millor un tomàquet reduït uns minuts al foc i condimentat amb sal, pebre, orenga, alfàbrega o all, segons el gust. Això permet donar molta profunditat de sabor sense recórrer a salses més pesades com la beixamel.
Quan totes les capes estan muntades, només cal acabar amb una mica de formatge per sobre i portar-ho al forn fins que la superfície quedi daurada. Uns minuts de gratinat final faran que aparegui aquella capa lleugerament cruixent que fa que el plat recordi encara més una lasanya tradicional.
La recepta també admet variacions. Es pot afegir carbassó, espinacs, ceba, bolets o una mica de carn picada magra si volem convertir-la en un sopar més complet. També podem jugar amb diferents formatges, com mozzarella, ricotta o una petita quantitat de parmesà. El resultat és un plat calent, reconfortant i molt fàcil de preparar. Albergínia, tomàquet i formatge ben equilibrats són suficients per aconseguir una mena de lasanya sense pasta, més lleugera i perfecta per a un sopar senzill.