El codi que apareix a la closca dels ous explica com s’han criat les gallines i d’on prové la producció. Encara que a primera vista sembli una matrícula impossible de recordar, es pot llegir per parts. El primer número identifica el sistema de cria; les lletres següents indiquen el país, i la resta de xifres permeten localitzar l’explotació. Saber interpretar-lo ajuda a comparar productes més enllà de les fotografies i els reclams de l’envàs.
Uns números que ens descriuen perfectament quin tipus d'ou estem consumint
El primer número explica com viuen les gallines
Quan el codi comença amb un 0, l’ou prové de producció ecològica. Les gallines tenen accés a l’exterior i s’alimenten amb pinso ecològic, dins dels requisits d’aquest sistema. Si el primer dígit és un 1, correspon a gallines criades a l’aire lliure. També poden sortir a espais exteriors, però aquesta classificació no equival a la producció ecològica. Per això, convé distingir els dos números quan escollim entre capses que poden tenir una presentació semblant.
El 2 identifica els ous de gallines criades a terra dins d’una nau, sense accés a l’aire lliure. Aquesta és una de les indicacions que pot generar més confusió: criar-se a terra no significa sortir al camp. Finalment, el 3 correspon a gallines criades en gàbies. Els quatre números descriuen sistemes de producció diferents. La informació útil és concreta i permet saber què hi ha darrere d’expressions comercials que, soles, poden resultar menys precises.
Després del primer número apareixen les lletres del país de producció. ES indica que l’explotació és a Espanya. A continuació, en el sistema espanyol, dues xifres identifiquen la província, tres corresponen al municipi i les següents individualitzen la granja. A Catalunya, els codis provincials són 08 per a Barcelona, 17 per a Girona, 25 per a Lleida i 43 per a Tarragona. Així es pot seguir l’origen de l’ou fins a l’explotació productora.
El codi de la closca no és la data de consum
Una seqüència que comenci per 1ES08, per exemple, informa d’un ou de gallines amb accés a l’exterior produït en una explotació de la província de Barcelona. Amb aquest fragment encara no podem identificar la granja concreta: necessitem la resta del codi. Tampoc podem deduir quan es va pondre només llegint aquests números. La identificació del productor serveix per saber d’on surt el producte, mentre que les dates aporten una informació diferent.
Per comprovar fins quan es recomana consumir-lo, cal mirar la data de consum preferent de l’envàs. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició explica que, per als ous de gallina, aquesta data es fixa com a màxim a 28 dies de la posta. El primer dígit de la closca no substitueix aquesta indicació ni permet ordenar els ous del més nou al més vell. Un 0 i un 3 poden correspondre a dates de posta diferents o coincidents.
A l’hora de comprar, el més pràctic és combinar les dues lectures. El codi permet triar segons el sistema de cria i comprovar l’origen; l’envàs ajuda a revisar les dates i les altres característiques del producte. Amb aquests elements, la decisió deixa de dependre només del dibuix d’una gallina al camp. La informació més concreta pot ocupar molt poc espai, però és precisament la que permet comparar amb criteri.