Si menges all i no vols que se't repeteixi durant tot el dia, hi ha un pas extra molt senzill que pot marcar la diferència entre passar una mala tarda, o no. La realitat és que el problema de l'all no és només en el seu sabor intens, sinó en com es digereix i en els compostos que allibera durant aquest procés. I és que el principal responsable d'aquest efecte incòmode és l'al·licina, una substància que es forma quan l'all es talla o es tritura. Aquest compost és el que aporta aquesta aroma tan característica, però també el que pot resultar més pesat per a l'estómac i prolongar la seva presència durant hores.
El gust persistent de l'all va molt més enllà de la seva naturalesa, hi ha aspectes químics que ho canvien tot
El truc clau que has d'aplicar
La realitat és que tot se soluciona amb un gest molt simple en retirar el germen de l'all. Es tracta d'aquella petita part central, lleugerament verdosa, que es troba dins del gra. D'aquesta manera, n'hi ha prou amb tallar l'all per la meitat i extreure aquest brot amb la punta d'un ganivet. És una operació ràpida, però redueix considerablement la intensitat de l'all i fa que sigui molt més fàcil de digerir.
A més, aquest pas no elimina el gust, sinó que el suavitza. L'all continua aportant aroma al plat, però sense aquell punt agressiu que fa que després repeteixi durant hores. Un altre aspecte important és que aquest germen tendeix a ser més pronunciat en alls que fa temps que estan emmagatzemats, per la qual cosa és encara més recomanable retirar-lo en aquests casos.
Altres factors que influeixen en la digestió de l'all
La realitat és que no tot depèn del germen. La manera com cuines l'all també influeix directament en com el tolera el cos. L'all cru és molt més intens i pot resultar més pesat, mentre que cuinat es torna més suau. D'aquesta manera, sofregir-lo lleugerament o cuinar-lo a foc mitjà ajuda a reduir la seva agressivitat. La calor transforma els seus compostos i fa que el sabor sigui més dolç i menys persistent.
També pots combinar-lo amb ingredients que equilibren el seu efecte, com el julivert, la llimona o fins i tot el vinagre. Aquests elements ajuden a refrescar el conjunt i a que l'all no domini tant. La quantitat és un altre punt clau. Utilitzar all en excés augmenta les probabilitats que es repeteixi, per la qual cosa ajustar la dosi també forma part del resultat final. Fins i tot el moment de consum influeix. Menjar all amb l'estómac buit pot fer-lo més pesat, mentre que integrat en un àpat complet es digereix millor.
En definitiva, gaudir de l'all sense patir els seus efectes no implica deixar d'usar-lo, sinó entendre com tractar-lo. Retirar el germen és el pas més important, però no l'únic. És un conjunt de petits detalls que permeten seguir aprofitant un dels ingredients més potents de la cuina sense renunciar al benestar. Un truc simple que canvia completament l'experiència.