Quan Carles Puyol surt a dinar, no hi ha gaires dubtes quant a la seva tria. L'excapità del Barça té un plat preferit molt clar i aquest és sempre el xuleton. Però no un qualsevol. La seva debilitat és una mitjana de “cinc colors”, poc fet, sucós i preparat amb una tècnica molt concreta que marca la diferència. No és una tria casual. Puyol sempre ha estat un defensor de l'autèntic, del directe, i el seu gust gastronòmic reflecteix perfectament aquesta manera d'entendre les coses. Ell no vol focs artificials, no hi ha res millor que una bona carn poc feta.
Com quan jugava, Puyol és dels que prefereix anar directe al gra i amb un plat de qualitat
L'art d'un entrecot perfecte
El secret d'aquest plat comença molt abans de tocar el foc. La carn ha de ser de màxima qualitat, amb bona infiltració de greix i un gruix considerable. No serveix qualsevol peça, ja que per a ell, el producte és la base de tot. Abans de cuinar-la, es deixa atemperar durant quatre o cinc hores. Aquest pas és fonamental perquè la temperatura interior sigui homogènia i la cocció posterior sigui perfecta. És un detall que molts passen per alt, però que canvia completament el resultat final.
Després arriba la graella. Es cuina sobre una reixeta metàl·lica, amb brasa de llenya, cosa que aporta un sabor fumat molt característic. La sal grossa s'afegeix en el moment just per potenciar el sabor natural sense emmascarar-lo. El resultat és aquella famosa “mitjana de cinc colors”: una capa exterior ben segellada, una zona intermèdia més cuinada i un interior vermell, gairebé cru, ple de sucs. Un equilibri que només s'aconsegueix amb precisió i experiència. D'aquesta manera, Carles Puyol està convençut que si hi ha alguna cosa que ha de menjar, és un bona mitjana, d'aquelles que estan plenes de sabor.
La mitjana és aquell típic plat que sembla simple, però que executar-lo requereix més feina de la que sembla
Poc fet i sense distraccions
El punt de la carn és clau. Puyol el prefereix poc fet, cosa que permet gaudir al màxim de la textura i el sabor. Aquí no hi ha salses ni acompanyaments complexos. El protagonisme és absolut per a la carn. Aquesta manera de menjar respon a una idea molt clara: quan el producte és bo, no necessita res més. És una cuina honesta, sense artificis, on cada element té la seva raó de ser.
En un moment dins de la gastronomia, on on la innovació i la fusió dominen moltes cartes, la mitjana continua sent un clàssic que mai falla. Això sí, fer-la bé no és tan senzill com sembla, ja que requereix una bona tècnica a l'hora de determinar el punt que es desitja. Així doncs, l'elecció de Puyol diu molt més del que sembla. És un plat directe, potent i sense embuts, exactament com era ell al camp. Un recordatori que, de vegades, el més simple és també el més difícil d'executar a la perfecció.