La patata de Prades té un detall que sorprèn abans de parlar de receptes: la seva aroma recorda la de les castanyes. La carn blanquinosa, el gust dolç i persistent i la textura farinosa completen el caràcter d’un producte vinculat a les muntanyes de Prades. Emparada per una indicació geogràfica protegida, aquesta patata creix en unes condicions que allarguen el seu desenvolupament i permeten una única collita anual. A la cuina, la seva consistència la converteix en una bona companya dels guisats.
Un producte molt apreciat per fer els típics plats de la cuina catalana de sempre
Una patata marcada pel clima i l’altitud
Segons recull la Gastroteca, el sòl, les condicions climatològiques i l’altitud dels conreus, a més de mil metres, contribueixen a donar-li unes característiques pròpies. A aquest entorn s’hi afegeix una llarga tradició agrícola, amb un cultiu que ja tenia importància al segle XIX. Per tant, darrere del nom de Prades hi ha tant una procedència com una manera de treballar un tubercle arrelat al territori.
Les patates que queden emparades per la IGP són de la varietat kennebec i tenen un calibre comprès entre els 40 i els 80 mil·límetres. Presenten una pell molt llisa, dura i consistent, mentre que l’interior és blanquinós. Són trets que ajuden a descriure el producte, però la seva personalitat també es reconeix quan arriba al plat: una textura consistent i farinosa, acompanyada d’un sabor que es manté després de cada mossegada.
El cicle vegetatiu llarg explica que només se’n faci una collita a l’any. La Gastroteca relaciona aquest ritme de creixement amb la qualitat i la consistència de la patata. És una característica del seu cultiu que ajuda a entendre per què el calendari agrícola té tant de pes en el resultat final. La patata necessita completar aquest procés abans d’arribar a les botigues i, finalment, a les cuines.
Per què funciona tan bé dins d’una cassola
Tot i que admet tota mena de preparacions culinàries, la seva consistència la fa especialment adequada per als guisats. En una cassola amb sofregit, brou i una cocció pausada, la patata té un paper que va més enllà de completar la ració. Pot convertir-se en una de les parts més esperades del plat, sobretot quan comparteix cullera amb la salsa i la resta d’ingredients de la recepta.
Això permet portar-la a elaboracions quotidianes, des d’un estofat de carn fins a unes patates amb verdures o una cassola de peix. També es pot preparar de manera senzilla per apreciar-ne millor el sabor, sense cobrir-la amb condiments gaire intensos. L’aroma de castanya que descriu la Gastroteca és un tret del tubercle: no significa que porti aquest ingredient ni que calgui afegir-n’hi per cuinar-lo.
A l’hora de comprar-ne, la identificació de la IGP permet reconèixer les patates emparades per aquesta denominació. I, un cop a casa, no cal reservar-les per a una ocasió especial. El seu interès és precisament descobrir què aporta un producte concret a receptes conegudes. Una cassola de patates pot semblar un plat senzill, però escollir-ne la varietat i la procedència també forma part de cuinar-lo amb atenció.