El 1957, la BBC va protagonitzar una de les bromes més llegendàries de la història de la televisió. El que va començar com una innocent idea d'un càmera va acabar convertint-se en una farsa tan reeixida que va aconseguir enganyar a tota una nació. En aquell moment, l'espagueti no era un aliment comú al Regne Unit. La majoria de la població amb prou feines el coneixia o l'havia vist únicament enllaunat. Aprofitant aquesta falta de familiaritat, la cadena britànica va preparar un reportatge especial amb un to completament seriós per presentar el que semblava ser una història real sobre un insòlit cultiu.
La pasta creix en els arbres: mite o veritat
El vídeo, emès en el programa Panorama l'1 d'abril, Dia dels Innocents, mostrava escenes idíl·liques d'una família al sud de Suïssa recollint espaguetis d'uns arbres. Les imatges eren convincents: dones somrients baixaven els llargs fils d'espagueti amb compte, com si fossin fruits. Per donar-li encara més credibilitat, es va demanar a un dels locutors més respectats de l'època, Richard Dimbleby, que narrés la notícia. El seu to greu i professional va fer que ningú no sospités que allò era una broma.
El resultat va ser una reacció massiva i inesperada. Milions de persones van veure el reportatge, i la BBC va començar a rebre trucades d'espectadors intrigats que volien saber com podien conrear el seu propi arbre d'espaguetis. Alguns demanaven llavors, altres consells de plantació. La història va tenir tal impacte que, dècades més tard, la cadena CNN la va descriure com “la farsa més gran que qualsevol mitjà de renom hagi realitzat mai”.
La clau de l'èxit va estar en el context. En aquella època, els mitjans de comunicació tenien una gran credibilitat, i la televisió encara era relativament nova per a moltes famílies. A més, l'1 d'abril no tenia la notorietat internacional com el dia de les bromes que té avui. Per això, quan van veure aquestes imatges ben produïdes i narrades amb absoluta serietat, la majoria dels britànics simplement no van dubtar de la seva veracitat.
El que podria haver-se quedat en una simple anècdota es va convertir en una lliçó sobre el poder dels mitjans i la confiança del públic. Avui, aquest episodi és recordat com una de les bromes televisives més enginyoses i efectives de tots els temps. Una genialitat que demostra que, de vegades, n'hi ha prou amb una mica d'imaginació i un bon guió perquè el món cregui que la pasta creix en els arbres. I que mai no s'ha de subestimar el poder d'una càmera ben enfocada.