Les croquetes són un d’aquells plats que gairebé tothom demana amb confiança. Semblen senzilles, agraden a grans i petits i funcionen tant en un restaurant tradicional com en una carta més moderna. Però també són un dels productes més fàcils de convertir en reclam sense gaire cuina al darrere. Per això hi ha un detall que pot ajudar molt abans de demanar-les: mirar quantes varietats de croquetes té el restaurant i si aquestes varietats tenen sentit amb la resta de la carta. No és una norma infal·lible, però sovint dona més pistes del que sembla.
Un simple detall amb les croquetes marca la seva qualitat
Poques varietats i ben pensades acostumen a ser millor senyal
Quan un restaurant ofereix una o dues croquetes molt concretes, pot ser una bona pista. Croquetes de pernil, de rostit, de pollastre, de ceps o d’algun producte que encaixa amb la seva cuina acostumen a transmetre una idea més clara, ja que algú les ha pensat, les ha integrat dins la proposta i probablement tenen relació amb elaboracions que ja es fan a la casa. Per exemple, si un restaurant de brasa ofereix croquetes de rostit, té tot el sentit. Pot aprofitar sucs, restes nobles, carn cuinada lentament i una beixamel treballada amb gust. Si una casa de cuina catalana fa croquetes de pollastre rostit o de carn d’olla, també hi ha coherència. La croqueta no sembla un producte afegit sense ànima, sinó una extensió natural de la cuina.
En canvi, quan una carta ofereix vuit, deu o dotze varietats completament diferents, convé mirar-ho amb més prudència. Croquetes de pernil, de formatge blau, de bacallà, de bolets, de calamar, de sobrassada, de pollastre al curri i de cua de bou en un mateix lloc poden sonar molt atractives, però també poden fer pensar que són més un aparador que una elaboració pròpia.
Això no vol dir que totes siguin dolentes. Hi ha restaurants especialitzats que treballen moltes croquetes amb cura. Però si la resta de la carta no té aquest nivell de detall, tanta varietat pot fer sospitar d’un producte congelat o comprat a proveïdor.
La coherència amb la carta és la millor pista
La pregunta important és senzilla i cal saber si tenen sentit o no. Si encaixen amb l’estil del restaurant, sumen punts. Si semblen posades només perquè venen bé, resten confiança.
També ajuda molt escoltar el cambrer. Si sap explicar de què són, quina textura tenen, quines recomana o si es fan a casa, és una bona senyal. Quan la resposta és vaga o només repeteix els sabors de la carta, potser no hi ha gaire cosa al darrere. Un altre detall és la presentació. Una croqueta casolana no ha de ser perfecta ni idèntica a les altres. De vegades, una forma una mica irregular és millor senyal que una safata de peces exactament iguals.
Així doncs, abans de demanar croquetes, no miris només el sabor que més et ve de gust. Mira quantes n’hi ha, si encaixen amb el restaurant i si algú les sap defensar. Sovint, una croqueta ben pensada diu molt més d’una cuina que una carta plena de varietats sense cap coherència.