Durant dècades, el fish and chips britànic ha estat vist simplement com un plat popular, humil i gairebé folklòric, però la seva importància va molt més enllà del gastronòmic. Darrere d'aquest icona del Regne Unit s'amaga una història profundament lligada a la supervivència, la identitat nacional i un dels moments més delicats del segle XX. En plena Segona Guerra Mundial, quan Europa sencera patia escassetat, bombardejos i racionaments extrems, aquest plat senzill de peix arrebossat i patates fregides es va convertir en un símbol de resistència, en una eina estratègica per mantenir la moral de la població i en un aliment clau per a soldats i civils. El que avui sembla una recepta quotidiana va ser, durant aquells anys, molt més que menjar.
Per què el fish and chips va ser clau en la Segona Guerra Mundial?
L'origen del fish and chips ja és, de per si, una història de migracions i supervivència. La seva tècnica de fregit prové del peixet fregit dels jueus sefardites portuguesos, que van arribar a Anglaterra al segle XVI fugint de la Inquisició. Aquelles comunitats van començar a vendre peix fregit pels carrers de Londres, adaptant-ho als productes locals. Amb el pas del temps, el bacallà o l'eglefí arrebossats amb farina es van consolidar com un menjar barat, energètic i accessible, especialment quan la revolució industrial i el ferrocarril van permetre una distribució massiva del peix fresc per tot el país. La incorporació de les patates, que van arribar més tard a Anglaterra, van completar un plat que acabaria marcant generacions senceres.
Tanmateix, va ser durant la Segona Guerra Mundial quan el fish and chips va assolir una rellevància històrica sense precedents. Mentre productes bàsics com la llet, els ous o el bacó van ser estrictament racionats, aquest plat va quedar deliberadament fora de les restriccions. El motiu no era casual: el peix i les patates eren aliments abundants, fàcils d'aconseguir i amb un alt valor calòric, fonamentals per sostenir una població sotmesa a bombardeigs constants i a una enorme pressió psicològica. El govern britànic va entendre que mantenir aquest plat disponible ajudava a conservar una sensació de normalitat enmig del caos.
El govern britànic va entendre que conservar aquest plat ajudava a tenir una sensació de normalitat
A més, el fish and chips va tenir un paper sorprenent al front. Segons relaten els historiadors, els soldats britànics van arribar a utilitzar-lo com a codi de reconeixement: un cridava “Fish” i l’altre responia “Chips”, una contrasenya improvisada que evitava confusions en situacions de risc. Aquest detall, aparentment anecdòtic, demostra fins quin punt el plat estava integrat en la cultura col·lectiva i en la vida quotidiana dels qui combatien.
Avui, encara que el fish and chips continua sent un emblema nacional, la seva presència ha minvat davant la competència del menjar ràpid global. Així i tot, la seva història roman intacta. No és només un plat típic, és un símbol de resistència, d'enginy popular i de com el menjar pot convertir-se en una arma silenciosa en temps de guerra.