Barcelona conserva receptes que formen part de la seva memòria gastronòmica, però algunes han quedat tan arraconades que avui gairebé ningú les coneix. És el cas de l’encasada, també anomenada enquesada, un dolç tradicional barceloní que a començaments del segle XX era prou popular per aparèixer en àpats destacats de la ciutat i que actualment només elaboren dues o tres pastisseries. El seu origen exacte és difícil de determinar, però se sap que va començar a guanyar popularitat fa més de cent anys. La seva història és especialment curiosa perquè fins i tot Albert Einstein la va poder tastar durant la seva visita a Barcelona l’any 1923, quan va ser convidat a un sopar amb representants del món científic, polític i cultural.
Un producte llegendari que va marcar absolutament Einstein
Un dolç que va arribar fins a la taula d’Albert Einstein
La visita d’Einstein a Barcelona va tenir lloc el febrer de 1923, en plena gira del científic per Catalunya. El 27 de febrer es va organitzar un sopar en honor seu al qual van assistir personalitats de diferents àmbits. Entre els plats servits hi havia aquesta especialitat barcelonina, una mostra de fins a quin punt l’encasada tenia aleshores una presència molt més important dins la gastronomia local.
Que aparegués en un menú preparat per homenatjar una figura internacional no era una casualitat. A principis del segle passat, les pastisseries barcelonines mantenien un repertori propi de dolços que identificaven la ciutat i que convivien amb altres elaboracions catalanes més conegudes. L’encasada formava part d’aquesta tradició, encara que amb el pas de les dècades va anar desapareixent dels aparadors.
Avui, precisament, trobar-ne una s’ha convertit gairebé en una activitat de recerca gastronòmica. Només uns pocs establiments continuen preparant-la, mantenint viva una recepta que corre el risc de quedar reduïda als llibres d’història si les noves generacions deixen de demanar-la.
Una recepta barcelonina que resisteix gràcies a molt poques pastisseries
Part del problema és que l’encasada mai no ha tingut la projecció d’altres dolços tradicionals. Productes com la crema catalana, els panellets o els tortells continuen ocupant un espai habitual a les pastisseries, mentre que aquesta especialitat ha anat quedant relegada fins a convertir-se gairebé en una raresa. La seva desaparició seria també la pèrdua d’una petita peça de la història quotidiana de Barcelona. Les receptes tradicionals expliquen com menjaven les generacions anteriors, quins productes valoraven i quines elaboracions associaven a celebracions o ocasions especials.
Per això, recuperar l’encasada no és només una qüestió de nostàlgia. Comprar-la allà on encara es prepara és una manera directa d’ajudar a conservar una tradició que ha sobreviscut més d’un segle. Pocs dolços poden presumir d’haver format part d’un sopar dedicat a Einstein i, al mateix temps, estar avui tan a prop de desaparèixer dels aparadors barcelonins.