Quan era un estudiant d’art estrany i gilipolles que pujava a l’escenari d’un bar de poble disfressat de robot i aspirant heli d’una bombona mentre recitava poesia amb veu de barrufet, al públic se li ennuegava el cubata i l’expulsava pel nas. Amb tot, a aquell poble de l’extra-extraradi barceloní (Vilafranca del Penedès) no ens eren del tot alienes les propostes poètiques amb postgust dadaista. La Kinzena Poètika fou un festival d’agitació literària que, entre altres activitats, fa uns vint anys organitzava recitals dins dels caixers automàtics de la vila. Avui dia, trobar un caixer automàtic és un exercici d’arqueologia similar al de cercar les restes materials d’antigues civilitzacions que han corregut la mateixa sort, com les discoteques de la ruta del bakalao, certs parcs aquàtics o totes les benzineres de les carreteres comarcals. Senzillament, ja no existeixen. Les oficines bancàries i els caixers automàtics han estat substituïts per chill outs asèptics amb cafeteres Nespresso. Potser això explica que una nova fornada de poetes hagi començat a programar recitals de poesia a gelateries de Barcelona. El cicle After Eight és una proposta del tot refrescant que ve a sumar-se a tot un seguit d’iniciatives alternatives que han enderrocat a cops de forquilla i ganivet els murs berlinesos, si és que encara en queda algun, que separaven la Cultura de la Manduca (Sardina Fest, Gambeat Weekend, Sobrassada de peix…), algunes de les quals ens hem fet ressò des d’aquesta humil però voraç secció.
El funcionament té la senzillesa de les millors idees: sense demanar permís, cada dues setmanes es planten davant d’alguna gelateria de la ciutat, prèviament anunciada mitjançant stories d’Instagram, i amb un gelat al rest, els cinc poetes programats a cada sessió, generalment veus relativament noves de la poesia catalana o llatinoamericana, comencen recitar.
Volar-li el cap a la cultura oficial
«Sóc una fanàtica dels gelats» —m’explica la Renata Gelosi, artista hiperactiva i editora independent, a més de coorganitzadora de l’ensucrat esdeveniment. «A més, vinc de tot un background de propostes artístiques que ocupen l’espai públic, que cada cop és menys de les persones i més dels interessos econòmics. A Buenos Aires formava part del col·lectiu Funcionamiento Nocturno, amb el qual, quan es feia fosc, anàvem per la ciutat fent lectures performàtiques que vinculaven arquitectura amb lingüística. La ruta de gelateries és una idea que ve d’aquella època, i que vaig decidir posar en marxa quan vaig mudar-me a Barcelona. Fa uns mesos vaig quedar amb el Toni a una gelateria de Gràcia i li va entusiasmar la proposta.» «Vam estar donant-li voltes al títol —continua Toni Junyent, crític de cinema, guionista, periodista i escriptor. —: «Gelats i Poesia»? Massa cursi… Finalment, se’m va acudir el nom d’After Eight, que és molt adient perquè els recitals tenen lloc a partir de les vuit del vespre, i a més és un sabor de gelat molt controvertit. Menta i xocolata: hi ha a qui l’encanta i qui ho detesta.» El funcionament té la senzillesa de les millors idees: sense demanar permís, cada dues setmanes es planten davant d’alguna gelateria de la ciutat, prèviament anunciada mitjançant stories d’Instagram, i amb un gelat al rest, els cinc poetes programats a cada sessió, generalment veus relativament noves de la poesia catalana o llatinoamericana —o gent que es dedica a altres coses i escriu en el seu temps lliure—, comencen recitar. Qui que passa pel carrer s’hi queda, i fins i tot són convidats a participar. Inopinadament, el cicle està sent tot un èxit de públic. «Algunes gelateries estan contactant amb nosaltres perquè l’organitzem davant del seu local», em diu el Toni. De moment, els establiments afortunats han estat la Da Vinci (plaça de Ferran Reyes), l’Horxateria Sirvent (carrer Parlament) i la Gelateria Pichi (al carrer Lleida), i alguns dels rapsodes amb cucurutxo són Pol Rodellar, Irene Vidal, Celeste Lambert i Julia Abalde. La previsió climàtica augura que l’anticicló poètic es dissoldrà cap a mitjans de setembre, tan aviat com disminueixin les ganes de menjar gelat. «Potser a l’hivern fem un cicle a les xurreries, encara està per definir», diu la Renata. Tot i que Junyent m’assegura que no tenen res en contra dels circuits oficials (aquells que sovint programen una poesia més almivarada que el gelat de llet merengada), en algun moment de la conversa em cita la novel·la de Roberto Bolaño Los detectives salvajes, on, en una part de la narració, es fa al·lusió al moviment poètic dels infrarrealistes, que van pendre la consigna de «volar-li el cap a la cultura oficial». L’origen del terme que donà nom a aquest grup fou l'escriptor i polític Philippe Soupault, un dels impulsors del dadaisme. Estigueu atents a les xarxes dels organitzadors, perquè aquest dimecres el cicle es traslladarà a una gelateria encara per determinar. Gaudeixin de l’estiu i de la poesia, i procurin menjar tants gelats com puguin abans el tall del gas rus no ens deixi gelats a tots a l’hivern. Rebin, de passada, un cordial comiat d’aquest articulista que, com el Frigurón, el Drácula o el Frigodedo desapareixerà de la carta de gelats de La Gourmeteria d’ElNacional. Passarà a vestir, això sí, la samarreta de Cultura on intentarà continuar donant cabuda a les propostes independents, sovint controvertides com el gust de l’after eight, que ens nodreixen l’ànima i ens alegren l’estiu.
