Ja fa calor, comences a suar abans de les nou del matí i, de cop, veus una muntanya de síndries al supermercat. Vermelles, grosses i amb la promesa de subministrar-te un dia d’estiu menys acalorat. I caus en la temptació: et compres una síndria. Aquesta és una fruita típica d’estiu. Floreix entre els mesos de maig i juny i madura uns quaranta dies després, que és quan podem agafar la síndria. És un dels aliments més exportats per Espanya, principalment a Alemanya, França i els Països Baixos. Al mateix temps, és una fruita que també importem, sobretot, del Marroc i el Senegal.
Has de deixar de comprar síndria fora de temporada
Però una cosa ha de quedar clara. En l'època actual sí que podem comprar síndries. De fet, n'hem d'adquirir més que mai, ja que la síndria no és per menjar tot l’any. És un fruit d’estiu, collit a ple sol, quan el termòmetre no baixa dels 28 graus i tens les plantes del peu inflades de caminar per la sorra. Menjar síndria a deshora és com posar-te un banyador al gener: pots fer-ho, sí, però no té cap sentit. Per tant, ha de quedar clara la premissa que la temporada és sagrada. És a dir, la síndria, com tants altres fruits, té una estacionalitat natural.
A Catalunya i a gran part de l’Estat espanyol, la temporada comença a finals de juny i dura fins al setembre. És quan la terra, el sol i la planta treballen al seu ritme i donen el millor d’ells mateixos. Comprar síndria aquestes setmanes i fins al setembre és un encert i un favor als pagesos del nostre país. Ara bé, comprar una síndria al novembre o al març, per exemple, vol dir menjar una fruita que no és d’aquí, probablement vinguda del Marroc, Brasil o Costa Rica. Amb milers de quilòmetres a l’esquena, recollida verda, madurada en càmera i sense rastre de sabor. El resultat? Una síndria aquosa, freda, insípida i cara. Una trista imitació d'aquell aliment que podem consumir en perfecte estat aquests mesos de més calor.
El gust també té data de caducitat
Una bona síndria d’estiu és dolça, perfumada, sucosa i refrescant. Talla-la, i en surten gotes. Menja-te-la, i el cos t’ho agraeix. Una síndria fora de temporada, en canvi, és simplement vermella. I prou. Hem perdut el calendari del gust. Volem maduixes per Nadal, carabasses al juliol i síndria per Setmana Santa. Aquest desordre alimentari no només despista el paladar: perjudica el medi ambient, afebleix la pagesia local i converteix el menjar en una cosa artificial i desconnectada de la realitat.
Menjar síndria fora de l'estiu és alimentar el model agroindustrial globalitzat, que genera emissions contaminants, transporta fruita verda milers de quilòmetres i pressiona els preus dels productors locals. Una síndria que ha volat més que tu en força anys no pot ser una bona idea. Recuperem el sentit comú (i el gust). Esperar el moment adequat, és a dir, ara al juliol i a l'agost, per menjar síndria és un acte de resistència gastronòmica. Significa dir “no” durant molts mesos de l'any, per ara poder dir “sí, gràcies. M'he esperat fins ara al juliol per menjar-me-la dolça, madura i catalana”. És recuperar el plaer de menjar segons el que toca.