Quan arriba la calor, el gaspatxo és una de les receptes més recurrents, però no és l'única manera de preparar una crema freda refrescant. La combinació de pastanaga i taronja dona com a resultat una crema lleugera, aromàtica i amb un punt cítric que funciona molt bé com a entrant o sopar suau. La gràcia és que necessita pocs ingredients, es pot deixar preparada amb antelació i aconsegueix una textura molt cremosa sense haver d'afegir-hi nata. A més, el contrast entre la dolçor natural de la pastanaga i l'acidesa de la taronja fa que sigui una alternativa completament diferent del gaspatxo tradicional.
La pastanaga és un dels ingredients inesperats per fer un bon gaspatxo
Cou bé la pastanaga abans de triturar
Per preparar-la, comença pelant unes quatre o cinc pastanagues mitjanes i talla-les a rodanxes perquè es coguin més de pressa. Posa-les en una olla amb aigua i una mica de sal i deixa-les bullir fins que quedin ben tendres. També les pots cuinar al vapor, una opció interessant si vols controlar millor la quantitat de líquid que tindrà després la crema.
Quan estiguin cuites, deixa-les temperar uns minuts i posa-les al got de la batedora. Afegeix-hi el suc d'una o dues taronges, segons la intensitat cítrica que vulguis aconseguir, i un bon raig d'oli d'oliva verge extra. Tritura-ho tot fins que quedi completament fi.
Si la barreja resulta massa espessa, afegeix-hi una mica de l'aigua de cocció de la pastanaga o simplement aigua freda. Fes-ho de mica en mica, perquè és molt més fàcil aclarir la crema que tornar-li a donar cos si hi poses massa líquid. La textura ideal és suau, però prou consistent perquè no sembli un suc. També convé tastar-la abans de refredar-la. Les taronges poden variar molt d'acidesa i dolçor, de manera que potser necessitaràs una mica més de sal, unes gotes de llimona o fins i tot una mica més de taronja.
Gingebre, espècies i un bon repòs a la nevera
A partir d'aquí, pots personalitzar-la. Una mica de gingebre fresc ratllat hi aporta un toc picant i molt aromàtic. També hi funciona bé una punta de comí, pebre negre acabat de moldre o unes fulles de coriandre. La clau és no carregar-la massa d'espècies, perquè el protagonisme ha de continuar sent de la pastanaga i la taronja. Un cop triturada, guarda-la a la nevera almenys una hora. Servida ben freda és quan resulta més refrescant i quan els sabors queden més integrats.
Just abans de portar-la a taula, pots acabar-la amb un fil d'oli d'oliva, unes llavors torrades, fruits secs picats o unes fulles d'herbes fresques. Si vols donar-li més contrast, també hi pots posar una cullerada de iogurt natural.
El resultat és una crema fàcil, fresca i diferent, amb una dolçor suau i un final cítric molt agradable. Una manera senzilla de sortir del tomàquet de sempre i convertir dues coses tan bàsiques com una pastanaga i una taronja en un plat molt més interessant.