La realitat supera la ficció. O almenys això he sentit pronunciar a més d'una persona, i en repetides ocasions. I, molt em temo, que al final hauré de comprar aquesta frase aplaudida fins a l'avorriment. Passejava virtualment pel món hostil i indesitjable de Twitter, quan, de sobte, m'apareix una notícia de successos en la qual la gastronomia hi juga un paper 'vital' (acudit, posteriorment desenvolupat). Que quedi per avançat, que es tracta d'una efemèride i no d'una peça de primeríssima actualitat: els fets van passar ara fa un any, el juny de 2022.

Un pernil, un cambrer, un tiroteig i una mort no humana. Podria ser el títol d'una pel·lícula de comèdia o d'una obra de teatre de barri, però tots aquests elements mencionats són els protagonistes d'una història inversemblant que mereix ser recordada ara que fa un any d'uns fets que van ocórrer a Madrid, concretament al barri de Chueca, a la sidreria El Tigre.

Un pernil com a àngel salvador

Remuntant-nos als excepcionals fets d'ara fa un any, un cambrer va salvar-se de morir en un tiroteig a Madrid, gràcies a un pernil. El cambrer va escoltar els forts trets i com a manera de protecció es va llançar a terra, però, en veure's exposat a l'atac, va decidir resguardar-se darrere de la barra del local, on finalment va ser protegit gràcies al tros de carn que va aixoplugar l'impacte de la bala. El tiroteig va ser iniciat per un adolescent de 17 anys, que es va enfrontar a la policia després de disparar contra un home de 32 anys. En veure's acorralat i després de ser abandonat pel seu aliat, va intentar escapar-se i va llançar la motxilla amb la pistola al seu interior.

El fet va tenir lloc a la tarda d'un 6 de juny i el cambrer, asseguren altres fonts policials va reconèixer clarament els agressors quan van entrar al bar. Alhora, donen per fet que aquests tenien també clar el seu objectiu. Tot i que es tracta d'un local on acudeix molta gent, sobretot jove, especialment el dia i l'hora que es va produir el tiroteig, el lloc no estava ple en aquell moment i no va haver-hi víctimes mortals.

Quan l'assassinat salva l'assassí

'Tu ets una fera perquè entres partint la pana', resa un vers d'una cançó d'Estopa de 2001. Una peça musical que va com anell al dit amb els fets succeïts al bar madrileny. Aquesta situació representa un extrem de les anècdotes inversemblants que poden tenir lloc a un bar o un restaurament. Proposicions de matrimoni, ruptures, parts inesperats, escridassades, robatoris, etc. Segurament, tots i totes recordem un fet increïble (bo o dolent) que hagi tingut lloc a un restaurant.

Ara bé, el primer que he pensat quan he llegit la piulada a Twitter és en l'heroi cruel que s'amaga al darrere de tota aquesta història. Irònic o no, segurament sí, el salvador del cambrer no-difunt és (era) un ésser viu sí-difunt. Un animal assassinat salvant la vida d'un altre animal, l'humà, que li va matar la vida. D'històries als bars, n'hi ha i n'hi haurà moltes, però segurament cap com aquesta. Un any d'una heroïcitat involuntària.