El brou en bric és un dels productes més pràctics per preparar sopes, arrossos, guisats o salses sense haver de passar hores davant dels fogons. Molts envasos destaquen paraules com “casolà”, “tradicional” o “recepta de l’àvia”, però aquestes expressions no sempre expliquen què hi ha realment a dins. Per saber si estem comprant un brou amb una proporció raonable de verdures, carn o pollastre, el detall més útil és mirar el primer ingredient de la llista. Els ingredients sempre apareixen ordenats de més a menys quantitat, de manera que allò que ocupa la primera posició és el component principal del producte.
No tots els brous "casolans" de supermercat són de primera qualitat
El primer ingredient acostuma a ser aigua
En la majoria dels brous envasats, el primer ingredient és l’aigua. Això no és necessàriament negatiu, perquè qualsevol brou casolà també es prepara principalment amb aigua. El problema apareix quan, després d’aquesta, les quantitats de carn, ossos, verdures o peix són molt reduïdes i el sabor depèn sobretot d’aromes, extractes, sal o potenciadors.
Per això no n’hi ha prou amb veure que l’envàs mostra una gallina, unes pastanagues o una olla tradicional. Cal llegir quina proporció real d’aquests ingredients incorpora. Un brou de pollastre pot portar només una quantitat petita de carn o greix de pollastre, mentre que la resta del gust s’aconsegueix amb extractes de llevat, aromes naturals o concentrats vegetals.
Les etiquetes més transparents indiquen els percentatges dels ingredients destacats. Si el producte es presenta com a brou de pollastre, convé comprovar quina quantitat n’hi ha realment. El mateix passa amb els brous de peix, de pernil o de verdures. Com més clara sigui la composició i més recognoscibles siguin els ingredients, més fàcil serà valorar-ne la qualitat. També és important revisar la quantitat de sal. Alguns brous poden tenir un sabor intens no perquè hagin estat cuinats amb molts ingredients, sinó perquè contenen una concentració elevada de sal. Aquesta pot resultar especialment excessiva si el brou es redueix després en un arròs, una salsa o un estofat.
Una llista curta sol ser més fàcil d’interpretar
Un bon brou envasat no ha de ser necessàriament idèntic a un de fet a casa, però hauria de tenir una composició senzilla. Aigua, verdures, carn o ossos, oli, espècies i sal són ingredients normals en aquest tipus de producte. En canvi, una llista molt llarga, amb diversos aromes, sucres, midons o potenciadors, pot indicar que s’ha intentat reconstruir el gust d’un brou amb poca matèria primera. Això no significa que tots els additius siguin perjudicials ni que un producte amb aroma sigui automàticament dolent. La qüestió és entendre què s’està comprant i no confondre una presentació atractiva amb una elaboració rica en ingredients.
Així doncs, el primer ingredient no explica tota la qualitat del brou, però sí que ofereix la primera pista. Després cal mirar els percentatges de carn o verdures, la sal i la llargada de la llista. Llegir l’etiqueta durant mig minut pot marcar la diferència entre comprar un brou equilibrat o pagar per aigua amb gust.