Al lineal del supermercat, tots semblen iguals, però no ho són. En un vídeo publicat a Instagram, Ana Pemán, nutricionista especialitzada en educació alimentària, llança un missatge clar al consumidor: compte amb el formatge ratllat que poses al cistell. Sota el mateix aspecte i amb envasos molt similars, es poden amagar productes molt diferents. En la seva demostració, compara dues opcions escalfades prèviament i mostra una diferència evident en textura i comportament. El que sembla un detall sense importància revela en realitat una diferència clau en la composició, que pot afectar tant la qualitat nutricional com al resultat a la cuina.
No tot el que es fon és formatge
Al vídeo del seu compte @anapemannutricion, la nutricionista aixeca amb una forquilla dos tipus de producte després d'escalfar-los. El primer, etiquetat com a mozzarella ratllada, s'estira amb elasticitat i sense trencar-se amb facilitat. El segon, identificat com a formatge fos especial per fondre, amb prou feines ofereix aquesta textura característica. Aquesta prova visual serveix per il·lustrar la diferència entre formatge natural i preparat fos, una cosa que moltes vegades passa desapercebuda en comprar.
La clau rau en la paraula “fos”. Segons explica la nutricionista, aquest terme ja dona pistes que no estem davant d'un formatge tal qual, sinó davant d'un producte elaborat a partir de formatge juntament amb altres ingredients afegits. I aquí entra en joc una cosa fonamental: la llista d'ingredients. En el cas del formatge fos ratllat, apareixen components com mantega, proteïnes làctiques, midons modificats, nata, sals fonents, conservadors i antiaglomerants. És a dir, es tracta d'un producte amb múltiples ingredients afegits, no només llet fermentada
Si en els ingredients posa formatge, no estàs comprant formatge pur
En canvi, quan es tracta d'una mozzarella ratllada autèntica, la llista és molt més senzilla: llet pasteuritzada, ferments lactis, quallant i sal. Res més. Aquesta simplicitat és la que defineix un formatge com a tal. Per això, Ana Pemán insisteix en un gest molt concret: llegir l'etiqueta i no deixar-se portar només pel frontal de l'envàs. La diferència pot semblar petita, però influeix tant en la qualitat del producte com en el seu comportament en cuinar.
Des del punt de vista nutricional, optar per formatge amb ingredients simples i recognoscibles sol ser una elecció més alineada amb una alimentació basada en aliments poc processats. A més, en receptes com pizzes, gratinats o pasta al forn, la diferència en textura i sabor és notable. El formatge natural fon, estira i aporta sucositat de forma diferent a un preparat fos.
El missatge final de la nutricionista és clar: que no te la donin amb formatge. En un mercat ple de productes que s'assemblen, la informació és la millor eina del consumidor. Revisar l'etiqueta, entendre què significa cada denominació i apostar per opcions més simples pot marcar la diferència en qualitat i en resultat culinari. Perquè quan compres formatge, el lògic és que sigui exactament això: formatge de veritat i sense afegits innecessaris.