La fusió de la gastronomia i la literatura continua en auge. Cada any es caracteritza per l'increment de llibres que tracten la cuina, a través de la diversitat de veus culinàries (i no culinàries) que s'endinsen en el món de l'escriptura. És el cas de De la cuina i la vida, d’Ivan Mambrillas, o de Marc Casanovas amb No soc un dels vostres. Tot seguit us portem una selecció de 5 llibres gastronòmics catalans que són imprescindibles i ho estan petant com a noves bíblies gastronòmiques.
De la cuina i la vida (2023)
Aquest llibre d'Ivan Mambrillas ha sortit al mercat aquest gener passat. Compta amb el pròleg del cuiner Marc Ribas i l'epíleg amb l'escriptor Ignasi Riera. La lectura està fonamentada a través d'unes converses amb el xef català Josep Lladonosa. Aquest cuiner s'obre per oferir-nos el seu vessant més personal, en què no es mossega la llengua parlant sobre la cuina moderna i els cuiners dels darrers anys.
Lladonosa hi parla de l’evolució de la cuina a casa nostra, de la cuina en general i de la mateixa professió de cuinar, i també del canvi en els ambients socials, culturals i polítics que l’han acompanyat. Al llarg de les converses, l’alguairenc no s’està d’evocar els aspectes més crus de la seva vida, de dirigir crítiques rigoroses a l’evolució –segons ell, aberrant—de la professió, ni de reivindicar-se com a treballador de la cuina i com a pioner en l’estudi, la divulgació i la dignificació del patrimoni culinari català.
La calçotada ideal (2023)
La calçotada ideal és un llibre d'Àlex Segú que parla dels trucs imprescindibles per organitzar una bona calçotada amb èxit. Quin és el tipus de llenya més adient per coure els calçots? Com es netegen i tallen abans de posar-los al foc? O quin és el millor moment per preparar-ne la salsa?
El cuiner i escriptor català respon a totes aquestes preguntes en un llibre ideal per llegir sobretot en aquesta època de l'any en què les calçotades són més populars que mai. Aquestes i altres qüestions queden resoltes en aquest manual de cuina senzill però imprescindible. A més de trucs i consells, s'inclouen les receptes d'altres plats per acompanyar els calçots, com la carn a la brasa, l'escalivada o els cargols a la llauna.
El Món d'Ahir #25 (2023)
El Món d'Ahir és una revista d'història publicada en català per Minoria Absoluta. Es tracta d'una publicació trimestral pensada per gaudir del doble plaer de llegir i d'emmirallar-se en el passat. Aquest capítol, número 25, és el primer de la col·lecció 2023, i suposa el número més dolç de la publicació fins al dia d’avui. Un número dedicat a un dels sabors més exquisits i històrics.
Aquesta lectura compta amb articles de Manel Lucas, Jordi Roca, Purificació Mascarell, Maria Nicolau, Pius Alibek, Olga Jornet Vegas, Carme Gasull i Paula Molés, entre molts d'altres. Des dels aforismes clàssics fins a les dites populars més esmolades en la nostra llengua, la dolçor ha estat lloada com l'atribut més agradable i addictiu de l'alimentació i, metafòricament, ha esdevingut una fórmula expressiva de la bondat, de la sensualitat i del plaer eròtic, en contraposició amb l'amargor, un altre atribut gustatiu que adjectiva la part dolenta de la vida i del capteniment humà.
Arrels #9 (2022)
La revista Arrels tanca el 2022 amb el número 9 de la seva col·lecció. Un capítol dedicat a la neu i moltes més històries del món que torna. Després d’un any tan sec, cal confiar que els cims del Pirineu acabin ben emblanquinats i que, quan desglaci, els rius baixin abundosos i les reserves subterrànies sobreïxin la primavera entrant. El llibre transita sobre els camins relliscosos d’uns paisatges que alerten abans que ningú d’un món que corre el risc d’esvair-se pels efectes de l’emergència climàtica.
En la lectura s'hi poden trobar apartats com La pagesia que ve, l'editorial de Jordi Llavina sobre Una inútil ofrena d’oli o un esment a Totes les formes de torró. Aquest hivern, Arrels descobreix la vida dels qui hi viuen a tocar, dels qui en coneixen la cara amable i la cara feréstega, dels qui l’estimen tant com la temen. Unes pàgines per retre homenatge i visibilitzar els qui treballen la terra. Els qui la pateixen i la gaudeixen.
Cuina, teatre i modernitat (2020)
L'escriptora Eva Saumell ens transporta a la Barcelona del segle XIX al XX que creixia emmirallant-se en les altres capitals europees. A remolc de la febre modernitzadora, i amb el desig d’esdevenir el model de metròpolis moderna de la burgesia, la ciutat va absorbir totes les novetats que venien del continent europeu, entre les quals també les del camp de l’alimentació. Els canvis en la manera de menjar i beure de la nova Barcelona es van veure reflectits en el teatre, atès que els autors dramàtics coetanis recolliren totes aquestes innovacions i les van consignar en els seus textos.
Per mitjà d’un triangle que té la modernitat, la cuina i el teatre com a vèrtexs, doncs, el lector pot comprovar l’evolució del gust d’una ciutat que al llarg de trenta anys, des del 1888 fins al 1919, va rebre amb els braços oberts totes les novetats alimentàries del continent europeu i d’ultramar i va modificar la seva fesomia en favor del progrés per convertir-se en la metròpolis moderna del tombant de segle.