Hi ha llocs que, per molt que es posin de moda, continuen tenint alguna cosa especial. Les gorgues del Torrent de la Cabana, a Campdevànol, són un d'ells. Una ruta senzilla, fresca i molt agraïda que, tan bon punt comença el bon temps, s'omple de gent amb la mateixa idea: caminar una estona… i acabar ficat a l'aigua.
Un accés fàcil… però cada vegada més controlat
Arribar no té misteri. Des de Campdevànol, només cal agafar la GI-401 en direcció a Gombrèn i, en tot just 2,5 quilòmetres, apareix el desviament al costat del càmping Pirinenc. A partir d'aquí, toca aparcar.
I aquí ve el primer avís important: res de deixar el cotxe on vingui de gust. Les zones estan clarament delimitades i les multes poden arribar als 1.501 euros. No és un caprici, és la manera que han trobat per intentar posar ordre en una zona que durant anys ha patit bastant.
De fet, des de fa un temps l'accés està regulat. No es pot reservar, però sí que hi ha un límit de 400 persones al dia. L'entrada costa 6 euros i es compra directament a la caseta abans de baixar cap als gorgs. Pot semblar incòmode, però la veritat és que ha millorat molt l'experiència: menys gent, més tranquil·litat i un entorn força més cuidat.
Una ruta que va de menys a més
El camí arrenca sense grans complicacions, tot i que al principi convé no despistar-se. El sender no travessa la riera, sinó que avança per la dreta, marcat amb petites pedres. A partir d'aquí, tot flueix bastant. I el millor és que no cal esperar massa per al primer premi.
El gorg de la Cabana apareix aviat. És més salvatge, més recollit, dividit en dos nivells i amb una cascada d'uns 15 metres que ja deixa clar per on aniran els trets. Si hi arribes d'hora, encara conserva aquest punt de calma que després costa de trobar. A partir d'aquí, la ruta es converteix en una mena de joc: avançar una mica, descobrir un altre gorg… i decidir si segueixes o et quedes.
Set gorgs, set parades
Després venen el de la Tosca, més tranquil, però també més concorregut; el del Pi, envoltat de vegetació; i aleshores apareix un dels grans moments del recorregut: el gorg de l’Olla. Vist des de dalt, impressiona. És, probablement, el més fotogènic i un dels que més convida a estar una bona estona en bona companyia; a més, si hi aneu en un dia calorós, fins i tot pot venir de gust remullar-vos una mica.
Més endavant arriben el del Forat, una mica més discret, i el Colomer Petit, que per a molts és un dels millors. Aquí ja comencen els salts: uns 5 metres bastant accessibles per a qui s'atreveixi. I al final, el gorg del Colomer, el més conegut i també el més espectacular si es donen les condicions. Aquí els salts poden arribar als 13 metres, tot i que és una cosa que no recomanem fer a la lleugera; cal estar preparat per a realitzar un salt d'una longitud tan elevada.