La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte que va deixar empremta en molts àmbits de la societat catalana. A punt de complir els 90 anys de l'esclat bèl·lic, ara surten a la llum els pobles catalans que es van veure obligats a canviar de nom durant la Guerra Civil. Sens dubte, aquest va ser un dels episodis menys coneguts d'una decisió impulsada principalment per eliminar referències religioses i adaptar la toponímia al nou context polític i social.

Les principals raons del canvi de nom de pobles catalans durant la Guerra Civil

Segons els estudis del catedràtic de Geografia de la Universitat de Barcelona Joan Tort, fins a 124 dels 1.068 pobles catalans de l’època van canviar de nom durant els primers mesos de la Guerra Civil. Aquesta transformació s’emmarca en un context revolucionari marcat per l’auge de moviments anarcosindicalistes, fortament contraris a l’Església, que van promoure l’eliminació de termes com 'Sant' o 'Santa' de la geografia catalana. Així, municipis com Sant Feliu de Guíxols van passar a dir-se simplement Guíxols, mentre que Sant Cugat del Vallès es va convertir en Pins del Vallès. 

Noms que van suprimir el 'Sant/Santa':

  • Sant Sadurní d'Anoia ⇒ Sadurní d'Anoia

  • Sant Andreu de Llavaneres ⇒ Llavaneres

  • Sant Feliu de Guíxols ⇒ Guíxols

  • Sant Jordi Desvalls ⇒ Desvalls

  • Santa Maria d'Oló ⇒ Oló

En altres casos, es van introduir referències geogràfiques o naturals, com rius, muntanyes o elements del paisatge, o bé al·lusions històriques. Per exemple, Sant Privat d’en Bas va ser rebatejat com a Puigsacalm, i Sant Pere Pescador va adoptar el nom d’Empori, en referència a Empúries.

Noms que van incorporar elements geogràfics:

  • Sant Privat d'en Bas ⇒ Puigsacalm 

  • Sant Mori ⇒ El Puig

  • Sant Daniel ⇒ La Vall de Galligants

  • Sant Gregori ⇒ Tudela de Ter 

  • Santa Pau ⇒ Pau de Sert

  • Sant Pau de Segúries ⇒ Segúries de Ter

  • Palau de Santa Eulàlia ⇒ Puigflorit de Fluvià 

  • Sant Quintí de Mediona ⇒ Aigüesbones

  • Sant Antoni de Calonge ⇒ Llevantí de Mar

  • Sant Cugat del Vallès ⇒ Pins del Vallès 

  • Sant Feliu de Llobregat ⇒ Roses de Llobregat

  • Santpedor ⇒ Graner de Bages 

  • Sant Climent de Llobregat ⇒ Cirerer de Llobregat 

Noms que van incorporar elements històrics:

  • Sant Pere Pescador ⇒ Empori 

  • Sant Joan de Palamós ⇒ Vila-romà 

  • Sidamon ⇒ Olèstria 

  • Sant Pere de Vilamajor ⇒ La Força

Com es va fer el canvi de nom dels pobles catalans?

Els canvis es van produir inicialment de manera espontània i sovint desordenada. Durant els primers mesos de Guerra Civil, els comitès populars locals van decidir les noves denominacions sense un marc legal clar. No va ser fins a l’octubre del 1936 que la Generalitat republicana va intentar regular el procés, exigint l’aprovació dels ajuntaments i del govern català.

Tot i això, el procés no va estar exempt d’improvisació. Alguns noms, com Vilaboi per Sant Boi de Llobregat o Aigüesbones per Sant Quintí de Mediona, reflectien decisions creatives, però també arbitràries. En paraules de Tort, en alguns casos aquestes denominacions semblaven gairebé eslògans. Amb la victòria franquista el 1939, tots aquests canvis van quedar anul·lats. No només es van recuperar els noms anteriors, sinó que molts van ser castellanitzats. En són un exemple San Baudilio de Llobregat o San Cucufate del Vallés.

Malgrat la seva rellevància, aquest episodi ha quedat sovint oblidat, en part per la seva curta durada i pel silenci imposat durant el franquisme. Així i tot, alguns municipis van recuperar posteriorment noms adoptats durant l’etapa republicana, mantenint viu un fragment singular de la història catalana.