Hi ha indrets de Catalunya que amaguen molt més del que es pot veure a simple vista. Paisatges de gran bellesa natural que, amb el pas dels anys, han esdevingut protagonistes d'històries misterioses. Així com de relats populars i llegendes que han passat de generació en generació. Alguns parlen d'aparicions, d'altres de tresors desapareguts i fins i tot de pobles sencers que haurien quedat sepultats sota l'aigua. Al Pallars Jussà hi ha un d'aquests escenaris, envoltat d'una atmosfera enigmàtica que encara avui desperta la curiositat dels visitants.
La dona de la pastera que apareix per Sant Joan
Es tracta de l'estany de Montcortès, situat a 1.065 metres d'altitud i amb una profunditat màxima de 30 metres. Té un perímetre d'uns 1.320 metres i és l'únic estany natural del Pirineu de Lleida que no està format per una presa artificial. A banda del seu valor paisatgístic i ecològic, aquest espai és conegut per les històries que s'expliquen sobre el seu origen i els misteris que, suposadament, amaga el fons de les aigües.
Una de les llegendes més conegudes explica que, fa molts anys, un rodamon famèlic va arribar a un petit poble de la zona demanant menjar casa per casa. Malgrat la seva insistència, ningú no li va oferir ni un tros de pa ni una mica d'aigua. Quan ja marxava, es va trobar amb una dona que duia una pastera a l'espatlla. Ella li va explicar que aquell aliment era l'únic que tenia per alimentar els seus fills. Tot i això, es va compadir del desconegut i li va donar una part del pa.
En agraïment, el viatger li va fer una advertència: aquella mateixa nit una tempesta terrible arrasaria el poble. Li va demanar que no sortís de casa. La dona va obeir i, efectivament, la tempesta va destruir la població. Segons explica la tradició, cada nit de Sant Joan es pot veure a la vora de l'estany la silueta d'una dona amb una pastera a l'esquena, com si encara busqués alguna cosa. També hi ha qui assegura que, des del fons de les aigües, se senten plors i lamentacions.
Una ciutat sencera amagada sota l'aigua
Però aquesta no és l'única història que envolta l'estany de Montcortès. Altres relats populars parlen d'una antiga ciutat anomenada Pallars que hauria quedat submergida, amb els seus edificis, habitatges i palaus intactes. També hi ha versions que situen sota les aigües una població anomenada Cabestany.
Algunes interpretacions relacionen la desaparició d'aquests assentaments amb un càstig diví per haver donat suport als musulmans durant els enfrontaments amb els cristians. La llegenda encara alimenta més preguntes perquè alguns veïns expliquen que han trobat restes de construccions i fragments d'edificis procedents del fons de l'estany.
Més enllà de les històries, Montcortès és també un espai natural privilegiat, on es poden observar ocells com l'àliga pescadora, el trencalòs o el milà reial. Així com mamífers com les guineus, els teixons i els cabirols. Un indret on natura i misteri conviuen i que convida a preguntar-se quins secrets s'amaguen realment sota les seves aigües.