Catalunya és terra d'històries misterioses que han passat de generació en generació. Algunes expliquen fenòmens inexplicables, d’altres parlen d’éssers fantasmagòrics i n’hi ha que amaguen una advertència per a qui no compleix amb les seves obligacions. Tal com diu l'actriu i divulgadora apassionada per la mitologia catalana Esther Barcelona, Catalunya és terra de llegendes i avui us n'explicarem una més.
Un campaner malcarat i aficionat al vi
És el cas de la llegenda d’en Josepot, un campaner que va rebre una visita terrorífica el Dia dels Difunts i que va acabar pagant molt car la seva manera de fer la feina. Segons aquesta història popular, en Josepot era un home de mal geni, batusser i molt aficionat a la beguda. La seva feina consistia a tocar les campanes de l’església del poble, però sovint hi arribava just a temps, després d’haver passat bona part del dia bevent vi.
El problema no era només que sovint anés begut, sinó que, quan finalment es posava a tocar les campanes, ho feia tan de pressa que les campanades se sentien gairebé totes juntes. Així, als veïns els costava saber quina hora era. En Josepot, però, no semblava gaire preocupat per les queixes. El que realment li interessava era acabar la feina com més aviat millor per tornar a les seves celebracions i als panellets.
Una ombra blanca al campanar
La situació va canviar radicalment un 2 de novembre, el Dia dels Difunts. Encara era de nit quan en Josepot s'enfilava cap al campanar per complir amb la seva obligació. De sobte, va veure una figura estranya que el seguia: era una ombra blanca que duia un fanalet i que semblava conèixer perfectament els seus moviments.
Espantat, el campaner va intentar desfer-se'n, però no va poder evitar anar a tocar les campanes. Com sempre, ho va fer de pressa i sense gaire dedicació. Quan va sortir al carrer, l'ombra l'esperava i el va obligar a caminar fins al bosc. Allà, la figura misteriosa li va ordenar talar un arbre i construir un taüt amb la seva fusta. Després, el va conduir fins al cementiri i li va donar una pala perquè excavés la seva pròpia fossa.
El càstig del Dia dels Difunts
El malson encara no havia acabat. L'ombra blanca va portar en Josepot de nou al campanar, on havia arribat l'hora de tocar les campanes en record dels difunts. Aleshores, el va despenjar al lloc de la campana i, mitjançant uns giravolts i un possible encanteri, el va fer tocar el toc de Difunts.
Quan les campanades van acabar, en Josepot va caure dins del taüt que havia construït i va anar a parar directament a la fossa que ell mateix havia excavat. Des d'aquell dia, explica la llegenda, els campaners van començar a tocar les campanes puntualment i amb calma. Ningú no volia córrer la mateixa sort que en Josepot ni rebre la visita de l'ombra blanca durant la nit del Dia dels Difunts.