El català és una llengua viva que evoluciona constantment, però el contacte diari amb el castellà fa que moltes paraules i expressions s'incorporin al parlar quotidià encara que no siguin normatives. Alguns d'aquests barbarismes estan tan arrelats que moltes persones desconeixen que hi ha una alternativa genuïna en català. En són un exemple els anomenats barbarismes, paraules, expressions o construccions lingüístiques que no són pròpies de la llengua i que s'hi han incorporat per influència d'una altra llengua o per un ús incorrecte.
Els barbarismes i la intrusió en la vida quotidiana de molts catalanoparlants
En català, els barbarismes més habituals provenen del castellà, tot i que també poden procedir del francès, de l'anglès o d'altres idiomes. Cal recordar que usar les formes correctes contribueix a preservar la riquesa del vocabulari i a mantenir la qualitat de la llengua. Aquests són cinc dels barbarismes més habituals i les paraules per les quals es recomana substituir-los.
1. 'Xollo'
Quan algú troba una oferta molt avantatjosa, és habitual sentir que ha aconseguit un xollo. Tot i la seva popularitat, aquesta paraula és un castellanisme. En català, les formes recomanades són ganga, bicoca o expressions com una bona oportunitat, segons el context.
2. 'Andami'
És habitual sentir expressions com "han muntat un andami", però andami és un castellanisme. La forma normativa és bastida, el conjunt d'estructures provisionals que s'utilitzen durant les obres de construcció o rehabilitació d'edificis. Ara bé, aquesta paraula sí que existeix en català, però per referir-se a la manera de caminar d'una persona. "Té uns andamis que sembla un ànec" en seria un exemple.
3. 'Patós'
Quan una persona és poc destra o es mou amb poca agilitat, moltes vegades se la qualifica de patosa. No obstant això, patós i patosa no són formes normatives. Les alternatives correctes són maldestre, graponer o poc traçut, en funció del context i del significat que es vulgui expressar.
4. 'Gafe'
Una altra paraula molt estesa és gafe, utilitzada per referir-se a algú que sembla portar mala sort. En català, la forma tradicional és malastruc o malastruga, mentre que per parlar de la mala sort també es pot fer servir l'expressió tenir mala estrella.
5. 'Relleno'
En gastronomia i en àmbits com la confecció o la construcció, és freqüent sentir la paraula relleno. En català, però, la forma correcta és farcit o farciment, quan es parla del contingut d'un aliment (canelons, pastís...) o de peces com coixins i edredons, i rebliment, referit al material que s'empra per omplir espais buits com ara rases, desnivells, etc.
Una llarga llista de barbarismes
Aquests barbarismes no són els únics que han arrelat en el català col·loquial. L'exposició constant al castellà, especialment a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, afavoreix la incorporació de formes que sovint acaben desplaçant les genuïnes. Recuperar paraules com ganga, bastida, maldestre, malastruc o farciment és una manera senzilla de contribuir a mantenir viu i ric el català en el dia a dia. I tu, en dius molts, de barbarismes?