La presència de paparres a Catalunya continua augmentant i els especialistes alerten que el risc d’exposició és cada vegada més elevat en un nombre creixent de comarques. Tot i que aquests paràsits es poden trobar pràcticament a qualsevol espai natural, aquestes són les zones de Catalunya amb més risc de paparres.
Els indrets de Catalunya amb més risc de paparres
Segons la veterinària Ana Ramírez, de clínica Kivet, hi ha zones de Catalunya amb més risc de paparres i que reuneixen unes condicions especialment favorables per a la seva supervivència i reproducció. Això no obstant, no totes les àrees de Catalunya presenten el mateix nivell de risc. Les comarques amb grans masses forestals, vegetació abundant i un alt grau d’humitat són les més propícies perquè les paparres completin el seu cicle vital i es mantinguin actives durant més temps.
En aquest sentit, la veterinària destaca com a zones amb més exposició el Prepirineu i el Pirineu, on els boscos, les temperatures moderades i la presència de fauna salvatge generen un entorn ideal per a aquests paràsits. També la Catalunya Central concentra nombrosos espais naturals amb herba alta i matolls, factors que afavoreixen la proliferació de paparres.
Les comarques gironines, especialment les àrees boscoses i humides, figuren igualment entre els punts amb més risc. A això s’hi afegeixen determinades zones de l’interior i del prelitoral català. És allà on la combinació de vegetació densa i presència d’animals silvestres incrementa notablement les possibilitats de contacte.
Les paparres poden estar a més llocs dels que creus
Tanmateix, l'experta insisteix que el perill no es limita exclusivament a aquests territoris. Qualsevol espai amb herba alta, arbustos i animals, siguin domèstics o salvatges, pot convertir-se en un focus d’exposició. Això inclou senders, camps, zones agrícoles i fins i tot parcs urbans i àrees verdes properes als nuclis de població.
L’augment de senglars, cabirols i petits mamífers a prop de les ciutats ha contribuït a expandir la presència de paparres a entorns on abans eren poc habituals. Per aquest motiu, els veterinaris recomanen no abaixar la guàrdia i mantenir mesures preventives durant més mesos a l’any.
La protecció de les mascotes s’ha d’adaptar tant a l’entorn com a l’estil de vida de cada animal. Els gossos que passegen sovint per zones naturals o conviuen amb altres animals necessiten una vigilància més estricta. Finalment, els professionals recorden que la revisió periòdica del pelatge i l’assessorament veterinari continuen sent les eines més eficaces per prevenir les picades i evitar malalties transmeses per paparres, una amenaça que cada any guanya més presència a Catalunya.