El Yuto va arribar a Madrid des del Japó fa diversos anys i encara recorda l'impacte cultural que va sentir en les seves primeres setmanes. No va ser l'idioma ni el menjar el que més el va sorprendre, que també, sinó un costum tan quotidià a Espanya com ho és el contacte físic entre les persones: “Quan vaig arribar em feien por les abraçades de la gent”, reconeix en explicar com va viure aquest xoc cultural tan inesperat.
A Japó, les mostres d’afecte físic en espais públics no són gens habituals. La salutació tradicional és la reverència i el contacte corporal amb persones que no pertanyen al cercle íntim és limitat i vist com una intromissió a l’espai personal de cadascú. Per a algú que ha crescut en aquest context, trobar-se amb abraçades espontànies, petons a la galta o cops a l’esquena pot resultar desconcertant i de vegades fins i tot violent. Yuto no entenia per què algú que acabava de conèixer l’abraçava. I és que admet que al principi se sentia incòmode i tens per aquesta costum tan espanyola.
Un xoc cultural inesperat
La diferència no és només una qüestió de costum, sinó de percepció. A Japó, mantenir una certa distància física és una forma de respecte. L'espai personal és important i trencar-lo sense previ avís pot interpretar-se com a invasiu i poc respectuós. Per això, quan el Yuto va començar a relacionar-se amb companys de feina i nous amics a Madrid, les mostres de proximitat li van semblar excessives per als seus estàndards japonesos.
Li semblava una cosa violenta, encara que ara sap que no ho era. La intenció afectuosa xocava amb el seu marc cultural, generant-li una sensació d'incomoditat difícil d'explicar. Durant els primers mesos, el millor podria ser donar la mà o inclinar el cap, evitant apropar-se i propiciar una abraçada que generi una situació massa tensa.
Adaptació i aprenentatge mutu
Amb el temps, el Yuto ha anat entenent que a Espanya el contacte físic forma part del llenguatge social. Les abraçades no impliquen invasió, sinó proximitat i confiança. Tot i així, reconeix que continua necessitant cert espai i que prefereix avisar quan alguna cosa li incomoda.
La seva experiència reflecteix les dificultats que poden afrontar els qui arriben des de cultures on el contacte físic és limitat. L'adaptació no només passa per aprendre un idioma o trobar feina, sinó també per comprendre codis socials diferents. Ara ja no li espanten, però acostumar-s'hi no és gens senzill. El seu testimoni evidencia com gestos quotidians poden convertir-se en un desafiament cultural per als qui creuen fronteres.