Vicky López és una de les jugadores joves més prometedores de tot el planeta, i amb 20 anys, ja és una peça molt important al Barça. Va guanyar el Trofeu Kopa de l'any anterior, i també es va convertir en la futbolista més jove a marcar un gol amb la selecció espanyola en un torneig, a l'Eurocopa del 2025. Per fi està aconseguint complir el seu somni, i recollir la recompensa pels increïbles sacrificis que va haver de realitzar en el passat.
Perquè el camí de la hispanonigeriana no ha estat fàcil en absolut. Per començar, va haver de deixar casa seva amb 16 anys, quan va ingressar a la Masia, una decisió realment complicada. A part, va haver de madurar abans de l'habitual, a causa de la mort de la seva mare per una llarga malaltia, quan tan sols era una nena de 12 anys. Però això la va ajudar a valorar molt més les coses, i a esforçar-se el doble, per poder complir tots els seus propòsits.
"Cada època té les seves coses dolentes. Jo no soc diferent de les altres, he tingut moments dolents i seguiré tenint-los. El que et diferencia és com en surts. Ara ens exigeixen més, però també tenim la sort de poder créixer en un àmbit més professional. Jo em fixo en el fet que soc una privilegiada i no tant en la pressió externa. Els meus dos primers anys, fins i tot el tercer al Barça, no ho vaig passar bé perquè entrenava amb les millors del món, venia de tenir molta importància al Madrid CFF i de cop la vaig deixar de tenir. Ho vaig passar bastant malament. Del primer partit en la meva primera setmana de competició, que vaig jugar amb el Barça B, vaig sortir molt trista. Vaig trucar al meu pare i li vaig dir que si us plau me'n volia anar a casa. Em va dir que no, em va posar mà dura i em va dir que a la primera que estigués trista no podia anar-me'n a casa, que havia de saber refer-me a Barcelona", va començar explicant en una entrevista a 'El País'.
"A poc a poc vaig anar a millor. Vaig treballar amb un psicòleg que em va ajudar molt, però sobretot em refugiava en la meva família i en Déu. Ho vaig passar bastant malament. En anar-me'n de casa tan jove vaig viure coses abans, coses que jo crec que els nens i nenes a la meva edat encara no les han viscut. Em va tocar adaptar-me i madurar ràpid", va afegir López.
La mort de la seva mare, el moment que va canviar la vida de Vicky per sempre
I, lògicament, Vicky va recordar la seva mare, a qui dedica tots els seus gols i els seus èxits dins i fora dels terrenys de joc. "Sí, jo penso cada dia en no rendir-me perquè ella mai ho va fer; penso en ser la meitat de forta que ella. També vull ser bona persona i recordo la forma en què vivia, que sempre estava somrient. Aquestes són les coses d'ella que més m'han servit. Tinc els meus moments, de vegades ploro i la trobo a faltar, òbviament, però m'agrada estar feliç. A ella no li agradaria veure'm plorant cada dia", va sentenciar l'estrella del Barça.