El Tribunal Suprem ha aclarit un aspecte clau de la Llei de Propietat Horitzontal. Segons la seva resolució, els deutes amb la comunitat de propietaris no depenen del veí, sinó de l'immoble corresponent. Això implica que qualsevol comprador d'un pis hereta les seves càrregues, incloses les quotes impagades dels tres anys anteriors i de l'any en curs, independentment de qui visqués allà abans o del motiu pel qual no s'arribés a pagar el degut.
Per als nous propietaris, això significa que si l'anterior propietari va deixar deutes, hauran d'abonar-los per posar-se al dia. La comunitat pot reclamar-los directament al comprador, incloent-hi quotes ordinàries, derrames, despeses extraordinàries i interessos si n'hi hagués. La llei permet aquesta reclamació per garantir la continuïtat dels pagaments i protegir a tots els veïns.
La protecció de la comunitat i la seguretat jurídica
La normativa estableix que la comunitat no ha de perseguir l'antic propietari, ja que resulta més eficaç reclamar al nou propietari que buscar al que se'n va anar. Posteriorment, si ho desitja, el comprador pot reclamar judicialment al venedor tot el que hagi pagat de més, però aquesta gestió ja és un assumpte privat entre particulars i una cosa aliena a la responsabilitat dels veïns. Aquesta doctrina reforça la seguretat jurídica de les comunitats en evitar que assumeixin riscos d'impagaments prolongats.
Per minimitzar riscos, el Suprem subratlla la importància de sol·licitar un certificat de deutes abans de signar. El document ha de ser emès per l'administrador o el president de la comunitat i indicar si el pis està al corrent o si existeixen pagaments pendents. Signar sense aquest certificat implica assumir el risc de qualsevol deute no detectat prèviament.
Conseqüències per a compradors i com actuar
Si el venedor oculta deutes, el comprador encara pot reclamar judicialment a l'antic propietari, exigir indemnització o descomptar-ho del preu restant, però la comunitat continuarà reclamant al nou propietari. Això afecta totes les persones que adquireixin un immoble, ja sigui un pis, un habitatge heretat, un local comercial o tot tipus de propietats adquirides en subhasta. Aquí l'important és que se tanqui el deute amb la comunitat.
En resum, la sentència del Suprem confirma que els deutes comunitaris viatgen amb la propietat, obligant el comprador a fer-se càrrec encara que no els hagi generat. La doctrina protegeix les comunitats i ressalta la importància d'informar-se i exigir documentació abans de formalitzar qualsevol compra immobiliària. El missatge és que l'immoble ve amb els seus drets i obligacions, i assumir-los és part de la transacció.