El Tribunal Suprem ha fixat un criteri que pot canviar la situació de milers de treballadors acomiadats a Espanya. La sentència estableix que les indemnitzacions addicionals pactades entre empresa i treballador no s'han de tenir en compte a l'hora de sol·licitar un subsidi per desocupació, resolent així un dubte que feia anys que generava problemes.
I és que fins ara existia una interpretació que perjudicava molts sol·licitants. En nombrosos casos, el SEPE sumava tota la indemnització rebuda, cosa que provocava que el treballador superés el límit de rendes exigit i, com a conseqüència, perdés el dret a accedir a determinades ajudes per desocupació.
Només compta la indemnització legal mínima
La realitat és que el Tribunal Suprem ha estat clar en la seva interpretació. A efectes del subsidi per desocupació, únicament s'ha de computar la indemnització legal mínima establerta per llei, com els 20 dies per any treballat en els acomiadaments objectius o col·lectius.
D'aquesta manera, qualsevol quantitat que superi aquest mínim, ja sigui fruit d'un acord entre les parts, millores voluntàries de l'empresa o pactes dins d'un ERO, no es considera renda. Això suposa un canvi important en la manera de calcular els requisits econòmics.
Un canvi que beneficia a milers de treballadors
I és que aquesta decisió té conseqüències directes per als qui han estat acomiadats amb condicions millorades. A partir d'ara, aquestes indemnitzacions addicionals no penalitzen l'accés a ajudes com el subsidi per desocupació, el subsidi per a majors de 52 anys o el subsidi per insuficiència de cotització. La realitat és que aquest nou criteri corregeix una situació que resultava contradictòria. Molts treballadors que aconseguien millors acords de sortida veien com això els impedia accedir a prestacions, cosa que generava una clara desigualtat.
A més, aquesta sentència aporta més seguretat jurídica. Estableix un marc més clar tant per als treballadors com per a l'administració, evitant interpretacions que puguin perjudicar a aquells que es troben en una situació de vulnerabilitat. Així doncs, des d'ara, la part extra de la indemnització no compta com a ingrés a efectes del subsidi. Un canvi rellevant que facilita l'accés a ajudes i que pot marcar la diferència per a moltes persones en un moment clau com és la pèrdua de la feina.