El Tribunal Suprem ha fet un gir molt important en matèria fiscal en confirmar que els interessos de demora que paga Hisenda quan retorna un cobrament indegut han de tributar a l'IRPF. És a dir, si l’Agència Tributària et va cobrar de més i, en retornar-te els diners, hi va afegir interessos compensatoris pel temps en què no vas tenir els teus diners, aquests interessos compten com a renda i s'han de declarar.

La decisió zanja un debat que feia anys que estava obert en l'àmbit tributari i que havia generat interpretacions dispars per part de contribuents i del propi fisc espanyol. A partir d'ara, el criteri queda unificat, de manera que aquests imports no estan exempts i s'han d'integrar en la base imposable corresponent del contribuent.

Què canvia després de la sentència del Suprem

Fins ara existia una discussió jurídica sobre la naturalesa d'aquests interessos. Una part defensava que es tractaven d'una indemnització pel perjudici sofert i, per tant, haurien de quedar exempts de tributació davant d'Hisenda. Una altra corrent sostenia que tenien la consideració de rendiment del capital i, en conseqüència, havien de tributar en l'IRPF.

Hisenda estableix un nou sistema de pagament de factures, Verifactu. Foto freepik
Hisenda estableix un nou sistema de pagament de factures, Verifactu. Foto freepik

El Tribunal Suprem ha optat per aquesta segona interpretació. Segons la sentència, els interessos de demora no compensen un dany diferent del mer retard en el pagament, sinó que constitueixen una renda que incrementa el patrimoni del contribuent. Per això, s'han de declarar com a rendiment i sotmetre a tributació en la declaració de la renda com qualsevol altre ingrés que s'ha generat al llarg de l'any.

A qui afecta aquesta decisió

La resolució afecta a qualsevol contribuent que hagi guanyat un recurs o reclamació contra Hisenda i hagi rebut una devolució per ingressos indeguts amb interessos inclosos. També impacta en els qui hagin recuperat quantitats després de l'anul·lació de sancions, liquidacions errònies o retencions mal aplicades, sempre que s'hagin abonat interessos de demora per aquests diners que se'ls havia retingut de forma equivocada.

En la pràctica, la sentència té una sèrie de conseqüències molt clares. Ara,  qui percebi devolucions importants haurà de revisar amb atenció la seva pròxima declaració de la renda. Encara que l'import principal retornat no tributa, perquè simplement corregeix un pagament indegut,  els interessos afegits sí que hauran d'incloure's com a renda. Aquest criteri del Suprem fixa una doctrina que l'Agència Tributària aplicarà de forma general, tancant definitivament la controvèrsia i obligant els contribuents a computar aquests interessos en el seu IRPF.