El Tribunal Suprem ha fixat doctrina sobre els límits de l'Administració tributària a l'hora de reiterar actes de liquidació prèviament anul·lats. En la seva sentència de 29 de setembre de 2025, l'alt tribunal estableix que no és admissible concedir a l'Administració una oportunitat indefinida per repetir actes administratius de gravamen fins que finalment resultin favorables al que tracten de demostrar, no hi ha carta blanca per a Hisenda.
En paraules del propi tribunal, permetre aquesta pràctica suposaria un perjudici per als ciutadans i vulneraria principis essencials com la bona fe, la seguretat jurídica, l'eficàcia administrativa i la prohibició de l'abús del dret.
L'anomenat doble tret ja té els seus límits
La resolució aborda el que en l'àmbit jurídic es coneix com el doble tret. És a dir, la possibilitat que l'Administració dicti un nou acte en substitució d'un altre prèviament anul·lat. El Suprem no nega que aquesta facultat existeixi, però subratlla que té límits una sèrie de límits que s'han de complir. La doctrina s'aplica amb independència que la nul·litat de l'acte anterior derivi de defectes formals o materials. L'Administració no pot encadenar liquidacions successives quan les anteriors han estat anul·lades, allargant de forma indeguda la incertesa del contribuent.
El cas concret té el seu origen en unes liquidacions de l’Impost sobre Successions practicades el 2014. Tres germans van recórrer aquestes liquidacions i el Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Galícia va anul·lar les primeres per falta de motivació, ordenant retrotreure actuacions. L’Agència Tributària de Galícia va dictar noves liquidacions en execució d’aquell acord, però més tard va declarar la caducitat del procediment i en va obrir un de nou, donant lloc a una tercera liquidació. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia va anul·lar parcialment aquestes liquidacions i va ordenar dictar-ne unes altres de noves amb fonamentació diferent.
Principis reforçats
El Suprem estima el recurs dels contribuents i anul·la la sentència del TSJ de Galícia, reforçant la seva jurisprudència prèvia. De manera que l'Administració no pot disposar d'oportunitats il·limitades per refer liquidacions fins a encertar. La sentència consolida la idea que la potestat administrativa no és absoluta. La reiteració successiva d'actes anul·lats pot vulnerar el principi de seguretat jurídica, la bona fe, l'eficàcia administrativa i la prohibició de l'abús de dret.
En definitiva, la sentència tanca la porta al fet que hi hagi un tercer avís després de dos intents fallits i marca un límit clar a la reiteració de liquidacions tributàries, reforçant la protecció dels contribuents davant actuacions administratives indefinides.