El Tribunal Suprem ha deixat clar que qualsevol clàusula que obligui l'inquilí a renunciar per avançat a drets que la llei li reconeix és nula de ple dret. Això afecta de manera directa els contractes d'arrendament que incloguin disposicions que limitin o eliminin la possibilitat de pròrroga o continuïtat del contracte, tal com ho estableix la Llei d'Arrendaments Urbans. La decisió de l'Alt Tribunal subratlla que els drets legals de l'arrendatari no poden ser reduïts mitjançant acords privats.
En la pràctica, això significa que les disposicions que busquen impedir la pròrroga obligatòria del contracte manquen d'eficàcia legal. La LAU estableix que, quan l'arrendador és una persona física, el contracte pot tenir una pròrroga obligatòria de fins a cinc anys, mentre que si l'arrendador és una persona jurídica, aquesta pròrroga s'estén fins a set anys. A més, existeix la possibilitat d'una pròrroga tàcita addicional de tres anys, que tampoc pot ser renunciada per clàusula contractual
Clàusules nul·les segons el Suprem
El Tribunal Suprem considera nul·les expressament les clàusules que diguin, per exemple, que l'inquilí renuncia a la pròrroga legal, que el contracte no s'ampliarà encara que la llei ho permeti o que l'arrendatari renuncia a qualsevol dret d'extensió del contracte. Aquestes clàusules no tenen efecte i no poden impedir que l'inquilí exerceixi els drets que la llei li atorga. La sentència es fonamenta en l'article 6 de la LAU, que estableix que són nul·les totes aquelles clàusules que disminueixin o restringeixin els drets reconeguts als arrendataris per la normativa vigent.
El Suprem aclareix així que qualsevol acord privat que intenti limitar la pròrroga obligatòria o l'extensió dels contractes no pot prevaler sobre la llei. Els arrendadors no poden exigir a l'inquilí que renunciï a drets que li són reconeguts legalment, i qualsevol intent de fer-ho serà considerat nul de ple dret
Repercussions per a arrendadors i inquilins
Aquesta sentència té importants conseqüències per als contractes de lloguer existents i futurs. Qualsevol clàusula que contravé la LAU ha de ser considerada ineficaç, cosa que protegeix els inquilins i assegura que puguin beneficiar-se de la pròrroga i continuïtat que la llei els garanteix. Per als arrendadors, suposa l'obligació de revisar els contractes i evitar qualsevol clàusula que limiti els drets legals de l'arrendatari, ja que podria ser impugnada judicialment.
Així doncs, la doctrina del Tribunal Suprem reforça la protecció dels drets de l'inquilí, deixant clar que cap contracte pot eliminar de manera anticipada les pròrrogues legals previstes en la LAU, i qualsevol clàusula que ho intenti és automàticament nul·la