Un agricultor de Castella-la Manxa ha recuperat el dret a utilitzar pastures comunals després que el Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa anul·lés la decisió de l'ajuntament que els hi havia retirat pel simple fet de no residir oficialment al municipi. La sentència corregeix l'administració local i reforça els límits legals en la gestió dels béns comunals.
El conflicte es va iniciar quan l'agricultor, que portava anys utilitzant els pastos comunals per al seu bestiar, va ser exclòs del seu aprofitament. La raó de l'ajuntament va ser que no estava empadronat al poble, malgrat mantenir-hi una explotació agrària activa i complir amb la resta de requisits exigits. La retirada dels pastos va suposar un cop directe a la seva activitat econòmica, ja que aquests terrenys resultaven essencials per al manteniment del bestiar. Davant d'aquesta situació, l'agricultor va decidir recórrer la decisió per la via judicial, en considerar que es tractava d'una mesura injustificada i discriminatòria.
L'ajuntament va vincular les pastures a l'empadronament
Segons recull la resolució, el consistori va justificar la seva actuació basant-se exclusivament en el criteri de la residència. En no viure de forma permanent al municipi, l'agricultor va ser privat d'un dret que havia exercit durant anys, sense que existís un incompliment previ ni un canvi en la seva activitat professional.
El TSJCM rebutja de pla aquest plantejament i considera que l'empadronament no pot utilitzar-se com a criteri automàtic per retirar drets sobre béns comunals. El tribunal subratlla que aquests béns no poden gestionar-se de forma discrecional ni condicionar-se a factors personals aliens a la finalitat agrària per a la qual existeixen.
El Tribunal Superior parla d'arbitrarietat i discriminació
La sentència qualifica l'actuació municipal com a arbitrària, discriminatòria i contrària a la normativa reguladora dels béns comunals. El tribunal deixa clar que el rellevant no és on dorm l'agricultor, sinó si existeix una activitat agrària real i efectiva vinculada a l'aprofitament dels pastos. El fall insisteix que els pastos comunals s'han d'assignar conforme a criteris objectius, transparents i reglats, i no en funció de decisions subjectives o interessos locals.
Com a conseqüència, el TSJCM ordena retornar a l'agricultor el dret a usar els pastos comunals en les mateixes condicions que tenia abans de la retirada. La sentència marca un precedent rellevant per a l'àmbit rural i per a la gestió municipal. Així doncs, el tribunal diu que els ajuntaments no poden utilitzar l'empadronament com a excusa per retirar drets comunals, i han de respectar tant la legalitat com els drets dels qui desenvolupen una activitat agrària legítima.