Durant anys moltes persones han entès el pla de pensions com una mena de compte reservat per a la jubilació, de manera que arriba el moment de la retirada, es rescata els diners i llest. Però milers de treballadors que s'estan acostant ara a la jubilació estan descobrint que la realitat fiscal és força diferent. I l'impacte pot ser important.
El motiu és senzill, ja que els diners que es rescaten d'un pla de pensions no tributen com a estalvi. Hisenda ho considera rendiment del treball i ho suma a la resta d'ingressos de l'any. Això significa que una decisió aparentment senzilla pot canviar completament el resultat de l'IRPF.
La manera de rescatar el pla pot canviar molt el resultat
Un dels punts que més estan revisant els qui van néixer entre 1960 i 1970 és precisament com treure aquests diners. L'opció més coneguda és el rescat en capital, que consisteix a retirar una gran quantitat d'una sola vegada. El problema és que concentrar molt import en un mateix exercici pot elevar notablement la base imposable.
Per això moltes persones estan estudiant alternatives com el rescat en forma de renda periòdica, repartint els cobraments durant diversos anys per suavitzar l'impacte fiscal. Entre ambdues apareix també el rescat mixt, que combina una part inicial i una altra esglaonada en el temps.
La reducció del 40% continua sent una de les claus
Un altre element que està generant moltes consultes té a veure amb les aportacions realitzades abans de 2007. En determinats casos encara existeix la possibilitat d'aplicar una reducció del 40% sobre prestacions corresponents a aquestes aportacions antigues, però el termini per utilitzar aquest benefici fiscal no és indefinit. Per això molts treballadors estan revisant documentació, dates i calendari de jubilació abans de prendre decisions.
A més, cada vegada més assessors recomanen deixar d'analitzar el pla de pensions per separat. Ara es mira conjuntament amb la pensió pública, els anys cotitzats i el moment exacte de la retirada. El 2026, els qui vulguin jubilar-se amb el 100% de la pensió necessiten assolir 38 anys i 3 mesos cotitzats; si no hi arriben, hauran d'esperar fins als 66 anys i 10 mesos.
Això fa que endarrerir uns mesos el rescat o esglaonar els cobraments pugui canviar força el resultat final. Perquè l'error que molts estan descobrint massa tard no és haver contractat un pla de pensions. És pensar que rescatar-lo no tenia conseqüències fiscals importants.