Quan apareix una lesió després de córrer, jugar a pàdel o començar a entrenar, és habitual assenyalar directament l'esport com a culpable. No obstant això, Toni, fisioterapeuta i creador de Fisioteduca, proposa mirar el problema des d'un altre angle. "Deixeu de culpar l'esport per lesionar-vos. El problema és la manca de capacitat", explica. El seu plantejament parteix d'una idea senzilla: moltes vegades el cos rep una exigència per a la qual encara no està preparat.
Això passa especialment quan algú passa d'una vida sedentària a realitzar una activitat intensa en molt poc temps. L'organisme necessita adaptar-se progressivament a córrer, saltar, aixecar pes o repetir determinats moviments. Si aquesta progressió no existeix, la càrrega pot superar la capacitat que tenen en aquest moment els músculs, tendons o articulacions.
El problema no sempre és córrer o jugar a pàdel
Toni utilitza l'auge del running com a exemple. Moltes persones comencen a córrer després d'anys amb poca activitat i, quan apareix dolor al genoll, conclouen que córrer "destrossa" les articulacions. Per al fisioterapeuta, aquesta interpretació pot ser massa simple: el problema pot ser haver augmentat massa ràpid la distància, la freqüència o la intensitat.
La mateixa lògica es pot aplicar a altres esports. Començar jugant diversos partits de pàdel per setmana, tornar al gimnàs aixecant els mateixos pesos d'anys enrere o córrer deu quilòmetres sense haver construït abans una base suposa augmentar de cop la demanda. La clau és aconseguir que la capacitat física creixi al mateix temps que ho fa la càrrega.
El cos necessita temps per adaptar-se
Per això, la recomanació no passa necessàriament per abandonar l'activitat que ha generat molèsties. Toni aposta per construir progressivament una base i triar una activitat que resulti assumible i agradable. Fins i tot planteja que, abans d'entrenar més, algunes persones haurien de començar millorant altres hàbits com el son. Això tampoc significa que qualsevol dolor pugui ignorar-se o que totes les lesions tinguin la mateixa causa. Una molèstia persistent, intensa o recurrent ha de valorar-se professionalment. Però la reflexió del fisioterapeuta serveix per canviar l'enfocament: l'esport no ha de ser l'enemic.
L'objectiu és aconseguir que l'organisme estigui preparat per suportar-ho. En comptes de preguntar únicament quin exercici va provocar la lesió, pot ser més útil preguntar-se si el cos tenia llavors la força, la tolerància i l'adaptació necessàries per assumir aquesta càrrega.