Toni Cruanyes va explicar com la paternitat havia canviat la seva manera d'entendre les vacances. Abans gaudia viatjant, descobrint llocs i provant restaurants; amb els seus fills petits, trobava el descans en plans molt més senzills. La piscina, els gelats i el temps en família havien passat a ocupar el centre de l'estiu. El canvi estava en allò que necessitava per gaudir dels dies lliures.
"Cercar tot allò que ja coneixes, la seguretat", va resumir en una entrevista d'El matí de Catalunya Ràdio. El presentador reconeixia amb humor que, anys abans, hauria jutjat amb força duresa aquelles vacances. No obstant això, estar al costat de la piscina, jugar i passar l'estona amb els seus fills s'havia convertit en un pla satisfactori. Tenir a prop els avis també facilitava disposar d'algun moment propi.
Quan descansar significa repetir un lloc conegut
En aquest sentit, la seva reflexió permet reconèixer una transformació quotidiana en què preparar unes vacances amb nens obliga a incorporar necessitats que abans no formaven part del viatge. L'elecció de l'allotjament, els desplaçaments i els horaris adquireixen una altra importància. Un lloc conegut pot estalviar decisions i facilitar l'organització. Repetir destí té llavors un atractiu pràctic, perquè saber com funciona l'entorn permet dedicar menys atenció a resoldre cada detall.
També canvia la mesura del que considerem aprofitar el temps. Una tarda sense visites ni reserves pot semblar buida quan busquem conèixer una ciutat i resultar agradable quan la dediquem a jugar. La piscina ofereix un escenari per compartir hores sense encadenar activitats. En aquesta forma d'entendre les vacances, l'interès està en l'experiència compartida, encara que el paisatge i els plans es repeteixin.
Recuperar temps junts fora de la rutina
Cruanyes va relacionar a més aquell estiu amb el seu horari de treball. Va explicar que arribar tard a casa durant el curs li generava certa culpabilitat i que intentava compensar-ho passant més temps amb els seus fills els caps de setmana. Les vacances ampliaven aquesta possibilitat de jugar i crear complicitat. En el seu record d'aquell agost, destacava precisament com d'units havien estat durant els dies lliures.
Així doncs, el seu relat situa el valor de les vacances en una cosa propera: disposar de temps sense les obligacions que fragmenten la resta de l'any. Tornar a un lloc conegut, compartir jocs i deixar tardes sense programar pot respondre a aquesta necessitat. La seguretat de la qual parlava troba aquí el seu sentit: un entorn familiar on organitzar-se resulta més fàcil i estar junts pot ocupar bona part del dia.