Toni Cruanyes ha reconegut que entendre la història de la seva família li va permetre interpretar millor molts records de la seva infància. El periodista va descobrir que la seva besàvia i la seva àvia havien crescut en condicions d'enorme precarietat i que van arribar a passar gana, una realitat que desconeixia malgrat haver conviscut amb elles durant anys.
"Entenc que, quan jo era petit, em consentissin i m'atipessin a menjar, perquè era la seva manera de dir-me que m'estimaven", ha explicat. El que podia semblar una insistència constant al voltant de la taula amagava una memòria més profunda: dues dones que havien conegut l'escassetat associaven alimentar bé els seus descendents amb seguretat i afecte.
El menjar com a forma de protegir
Cruanyes ha reconstruït aquesta història familiar a través dels seus llibres. En investigar la vida familiar va descobrir una pobresa que amb prou feines apareixia en els relats quotidians de casa. La seva besàvia havia viscut en un entorn humil i la seva família va arribar a acollir persones que arribaven a Catalunya fugint de situacions de misèria. La gana formava part d'aquella experiència.
Aquesta memòria pot romandre fins i tot quan les condicions materials canvien. Qui ha viscut la falta d'aliments tendeix a valorar un rebost ple, un plat abundant o la possibilitat d'oferir més menjar. En moltes famílies, servir més no respon solament a l'apetit de l'altre: també expressa la tranquil·litat de poder donar allò que abans va faltar.
Dues generacions estan més a prop del que sembla
El periodista admet que el va sorprendre comprovar que aquella època no pertanyia a un passat remot. La seva àvia i la seva besàvia estaven connectades amb la seva infància, de manera que la gana de la guerra i la postguerra continuava tenint conseqüències dècades després. Les experiències d'una generació poden transformar els costums de la següent sense que ningú les expliqui.
Per això Cruanyes interpreta ara amb tendresa aquella insistència perquè mengés. No era consentir un net o un besnet, sinó respondre a alguna cosa que elles mateixes havien patit. Poder omplir el seu plat significava haver deixat enrere una etapa de privacions i garantir que ell no hauria de conèixer-la. La seva reflexió mostra com gestos domèstics poden contenir històries familiars senceres. A vegades, darrere d'una àvia que pregunta si has menjat o insisteix a servir-te més, no existeix exageració: hi ha memòria, por que torni l'escassetat i una manera apresa de demostrar amor.