Tomàs Molina va convertir una curiositat d'infància en una professió. Molt abans de convertir-se en un dels rostres més recognoscibles de la meteorologia a Catalunya, ja mirava el cel intentant entendre el que passava sobre el seu cap. Un dels records que millor explica aquesta fascinació té a veure amb l'arc de Sant Martí: "De petit sempre buscava el principi i el final de l'arc de Sant Martí".
La imatge té alguna cosa molt infantil, però també diu molt de la manera en què va néixer la seva vocació. Molina no es conformava amb veure aparèixer els colors després de la pluja. Volia trobar on començaven, on acabaven i, sobretot, entendre per què mai aconseguia arribar-hi. Aquella pregunta senzilla va acabar alimentant una forma d'observar el món basada en la curiositat.
El cel es va convertir en una pregunta permanent
De petit, l'arc de Sant Martí no era només una cosa bonica. Era un misteri. Molina buscava físicament el seu inici i el seu final, convençut que en algun lloc havia d'existir un punt concret on pogués trobar-los. No ho aconseguia i precisament aquesta impossibilitat li generava encara més interès.
Amb el temps va entendre que la resposta estava en la pròpia naturalesa del fenomen i en la relació entre la llum, les gotes d'aigua i la posició de qui observa. Però abans de conèixer l'explicació científica ja existia una cosa igual d'important: les ganes de saber.
Una curiositat infantil que va acabar marcant la seva vida
Moltes vocacions comencen d'una manera semblant. No sempre existeix un moment solemne en què algú decideix què vol ser. De vegades tot comença amb una pregunta repetida durant anys, una afició que ningú considera especialment important o una manera diferent de fixar-se en coses quotidianes. En el cas de Molina, mirar el cel va acabar convertint-se en molt més que un entreteniment. Aquella atenció constant cap als núvols, la pluja o els canvis de temps va acabar orientant-lo cap a la meteorologia.
La seva història també recorda que la curiositat infantil pot tenir molt més recorregut del que sembla. Buscar el final d'un arc de Sant Martí pot semblar una ocurrència sense importància quan es tenen pocs anys. Per a Tomàs Molina, en canvi, aquella obsessió per descobrir una cosa que mai trobava anticipava una vida sencera fent pràcticament el mateix: mirar cap amunt, fer-se preguntes i intentar explicar per què el cel mai es comporta exactament igual dos dies seguits.