El Tribunal Suprem ha modificat la seva doctrina sobre la imposició de costes en els litigis iniciats per la presència de clàusules abusives i reforça la protecció del consumidor enfront de les entitats financeres. Fins ara, quan un client recorria una sentència que no havia reconegut l'abusivitat d'una clàusula i aconseguia que l'Audiència Provincial li donés la raó, no sempre es condemnava en costes el banc.
Això implicava que, fins i tot guanyant en segona instància, el consumidor podia veure's obligat a assumir part de les despeses del procediment judicial. D'aquesta manera, el Tribunal Suprem considera ara que aquesta situació resulta contrària al Dret de la Unió Europea i al principi d'efectivitat en la protecció del consumidor.
Si el consumidor guanya en apel·lació, el banc paga
A partir d'aquesta nova doctrina, si el consumidor recorre una sentència desfavorable en matèria de clàusules abusives i l'Audiència Provincial estima el seu recurs total o parcialment, el banc haurà d'assumir totes les costes d'aquesta segona instància. D'aquesta manera, l'alt tribunal és clar i diu que el consumidor no pot veure's penalitzat econòmicament per exercir el seu dret a recórrer quan la primera resolució no va reconèixer l'abusivitat. Fins i tot si l'estimació és parcial, l'entitat financera haurà d'assumir les costes de l'apel·lació.
Així mateix, si és el banc qui recorre i només obté una estimació parcial de les seves pretensions, haurà de pagar almenys la meitat de les costes del consumidor. Amb això, el Tribunal Suprem introdueix un criteri que desincentiva estratègies processals orientades a dilatar el procediment o reduir la responsabilitat econòmica.
Es busca evitar que el consumidor tingui por a reclamar
La raó jurídica que sustenta aquest canvi és clara, perquè si el consumidor corre el risc de pagar costes malgrat tenir raó, pot desistir de reclamar o de recórrer. I això vulnera la normativa europea, que exigeix una protecció real i efectiva enfront de clàusules abusives imposades pels bancs. La doctrina s'aplica exclusivament a la segona instància i no altera el règim dels recursos de cassació o extraordinaris per infracció processal, que mantenen la seva normativa específica.
Aquesta sentència beneficia els qui litiguen contra bancs per clàusules terra, despeses hipotecàries, interessos abusius, targetes revolving, IRPH, comissions indegudes o venciment anticipat. En la pràctica, reforça la posició processal del consumidor i augmenta el risc econòmic per a les entitats que mantinguin clàusules declarades abusives.