Encara que parlem català cada dia, això no vol dir que sempre l’utilitzem correctament. Hi ha moltes frases fetes i expressions que tenim tan interioritzades que les diem sense pensar-hi, però que en realitat no són correctes o estan clarament influenciades pel castellà. No és una qüestió de parlar millor o pitjor, sinó de prendre consciència d’aquests petits errors que s’han normalitzat amb el temps.
A continuació, repassem algunes de les frases fetes en català que més sovint diem malament, amb la forma correcta i una breu explicació.
Algunes expressions que fem servir malament
-
A lo millor → potser o tal vegada
És probablement un dels castellanismes més habituals. Tot i que està molt estès, a lo millor, no és català normatiu. -
Donar-se compte → adonar-se
Una expressió molt comuna en el llenguatge oral. En català no ens donem compte de les coses, sinó que ens n’adonem. -
Tenir que + infinitiu → haver de + infinitiu
Aquest error apareix constantment en converses quotidianes. En català, l’obligació s’expressa amb haver de, no amb tenir que. -
A nivell de (mal usat) → pel que fa a, quant a, en l'àmbit
Només és correcte en sentit literal (nivells físics o jeràrquics). -
Lo més + adjectiu → el més + adjectiu
Per exemple: Lo més important. L’article neutre lo no és correcte en català formal. -
A no ser que → tret que, a menys que
Aquesta expressió amb valor condicional és un calc del castellà.
Errors que repetim sense adonar-nos-en
Moltes d’aquestes expressions no sonen estranyes perquè les sentim constantment: a la televisió, a la feina, a casa o a les xarxes socials. Això fa que acabin semblant correctes, quan en realitat són calcs d’una altra llengua o formes poc acurades.
També passa que algunes frases fetes es fan servir en contextos que no els pertoquen, o que es calquen paraula per paraula d'una altra llengua sense fer servir la forma històrica i genuïna. Per exemple, quan diem fer la vista grossa (calc de hacer la vista gorda) en lloc de fer els ulls grossos, o quan diem fer uns ulls com plats (calc de ojos como platos) en lloc de fer uns ulls com unes taronges.
Corregir aquests errors no implica parlar d’una manera artificiosa ni allunyar-se del català col·loquial. Moltes de les formes correctes són, de fet, més simples i més breus que les incorrectes. Substituir tenir que per haver de o donar-se compte per adonar-se no complica el discurs, sinó que el fa més acurat.