La manca de vigilants de seguretat s'ha convertit en un problema difícil de solucionar. Empreses incapaços de cobrir torns, serveis externalitzats sota mínims i una rotació constant de treballadors reflecteixen una realitat que va més enllà de la simple escassetat de candidats. Sime, vigilant de seguretat en actiu, posa el focus en el que considera l'arrel del problema, perquè els salaris actuals no compensen ni els riscos ni la responsabilitat del lloc.

Des de dins del sector s'insisteix que no es tracta d'una feina senzilla. Vigilància nocturna, torns rotatius, festius, situacions de risc, tracte amb el públic i, en molts casos, una elevada pressió psicològica desafien el dia a dia del treballador. Tanmateix, els sous que s'ofereixen continuen sent baixos i poc atractius.

Un salari que no competeix amb la realitat actual

Sime sosté que el sector hauria de situar el salari mínim mensual al voltant dels 1.700 euros si realment vol atraure i retenir professionals. Amb les retribucions actuals, explica, molts treballadors abandonen el lloc de treball tan bon punt troben una alternativa millor. I no són poques les opcions. Altres directament descarten entrar en la seguretat privada.

El problema no és només la quantitat, sinó la relació entre salari i càrrega laboral. Jornades llargues, hores nocturnes mal compensades i responsabilitats legals importants contrasten amb unes nòmines que amb prou feines permeten arribar a final de mes

Falta de personal i pèrdua de qualitat en el servei

Les empreses es veuen obligades a contractar amb urgència, reduir requisits o sobrecarregar les plantilles existents. Això repercuteix en la qualitat del servei, augmenta el risc d'errors i genera un major desgast entre els treballadors que romanen al sector. Sime adverteix que no es pot exigir professionalitat, formació i compromís si no s'ofereixen condicions concordes. La seguretat privada compleix una funció clau, tanmateix, aquesta responsabilitat no es reflecteix en els convenis ni en els salaris.

El vigilant considera que, si no es produeix un canvi real en les condicions econòmiques, la situació anirà a pitjor. La manca de personal no és conjonctural, sinó el resultat d'anys de precarització. Sense una pujada salarial serà impossible atraure nous perfils i mantenir els professionals amb experiència. Així doncs, la reivindicació de salaris al voltant dels 1.700 euros mensuals és una necessitat per garantir la viabilitat del sector. Segons Sime, pagar millor no només permetria trobar personal, sinó també dignificar una professió essencial.