Hi ha cognoms que són molt comuns a determinades zones de Catalunya i que, per la seva sonoritat, semblen ser molt de la terra. Però, vol dir això que és segur que s’hi van originar in situ? O potser van ser portats per repobladors? Un grup de científics de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) va fer un estudi d’alguns cognoms catalans i va comparar els cromosomes dels participants per intentar contestar aquestes i altres preguntes. Els resultats són molt interessants i, entre altres qüestions, podem deduir que alguns cognoms catalans van poder ser portats per immigrants francesos.


📜 Si tens algun d'aquests cognoms, potser ets parent d'un personatge històric català

📃 Aquests són els cognoms més comuns a Catalunya
 

Els cognoms catalans que també poden ser originaris de França

El projecte d'investigació de l'origen genètic d'alguns cognoms catalans, dirigit per Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit, ens mostra com alguns cognoms tradicionalment catalans poden provenir de llinatges provinents d'altres països, com ara França. Heus ací alguns exemples:

  • Bosch. Segons l’estudi de l’Institut de Biologia Evolutiva, aquest cognom pertany a 41 llinatges diferents (grup d’homes descendents d’un avantpassat comú). El cognom presenta molta diversitat genètica. Es van identificar immigrants francesos  occitans del 1637 amb aquest cognom.
  • Cabot. Trobem Cabots al Rosselló, a Mallorca, a l’Alta Ribagorça, el Solsonès i el Maresme. L’origen d’aquest cognom, que identifiquem com a molt català, en realitat és divers. És freqüent a França i inclús, atenció, a Boston.
  • Cardona. Aquest cognom tan freqüent a Catalunya, Eivissa i Menorca també té presència fora dels Països Catalans, segons l’estudi de la UPF. El portaven també immigrants francesos (occitans) a Barcelona el 1637 (Cardonne és freqüent a l’Aquitània).
  • Guasch. De gascó, nadiu de la Gasconya. També es troben exemples d’immigrants francesos al fogatge de 1637 amb aquest cognom.
  • Llach. Cognom poc abundant, típic de la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i Perpinyà. Se’n troba un exemple entre els immigrants francesos al fogatge de 1637.
  • Mas. Aquest cognom freqüent al Vallespir, la Catalunya Central, Mallorca i Alacant era freqüent a la Barcelona del 1389, però també entre els immigrants francesos de principis del s. XVII.
  • Ros. Originat a partir del sobrenom que descriu el color del cabell, aquest cognom que era freqüent a Barcelona també el portaven immigrants francesos a la Barcelona de principis del segle XVII, expliquen els resultats de l’estudi genètic dels cognoms catalans.
  • Sabater. També el portaven immigrants francesos a la Barcelona de principis del segle XVII, ja que és comú al Llenguadoc.
  • Sala. Aquest cognom típic català és també freqüent a la Llombardia i a altres regions del Nord d’Itàlia, però Salle abunda a França. El cognom Sala també el van portar força immigrants francesos a la Barcelona de principis del segle XVII.
  • Soler. Al País Valencià és tan abundant com a Catalunya, encara que pràcticament només es trobi la forma Soler. Segons l’estudi de la UPF, aquest cognom el portaven molts immigrants francesos a la Barcelona de principis del segle XVII, ja que la forma Soulé és comú a tot Occitània.
  • Vidal. Es tracta d’un cognom genèticament molt divers, amb molts orígens diferents, Nom de diversos sants, que significa ‘vivaç’, ‘sa’, ‘fort’, era freqüent a la Barcelona del 1389, però el portaven molts immigrants francesos a la Barcelona de principis del segle XVII.