La història de Sergio Ramos és la d'una promesa complerta. Des de molt jove, va començar a destacar en les categories inferiors del Sevilla, i això el va portar a debutar amb el primer equip quan encara era un nen, amb tan sols 18 anys. Va acabar sent un pilar indispensable, i la seva progressió va cridar l'atenció del Reial Madrid, que el va fitxar pagant la seva clàusula de rescissió, un fitxatge que va provocar la ruptura de relacions entre ambdues entitats.
El jugador nascut a Camas, i que encara segueix en actiu, encara que sense equip, va prendre la difícil decisió de deixar enrere la seva vida, per mudar-se a la capital espanyola, encara que el temps li va donar la raó. Perquè va acabar per consagrar-se com una de les grans llegendes de l'entitat de Chamartín, i marcant un gol que molts s'atreveixen a definir com el més important de la història del club, el que va servir per forçar la pròrroga en la final de la Champions League de 2014, contra l'Atlètic de Madrid.
El seu palmarès parla per si sol, i compta amb quatre Copes d'Europa, dues Copes del Rei, tres Supercopes d'Europa, cinc Lligues EA Sports, quatre Mundials de Clubs o dues Ligue 1, ja amb l'elàstica del Paris Saint-Germain. Així mateix, també és una llegenda de la selecció espanyola, amb la qual va conquerir un Mundial i dues Eurocopes, sent titular i decisiu en els tres campionats. I, ara, amb 40 anys, repassa tots els sacrificis que va fer durant la seva joventut.
"Va amb la forma d'educar-te, culpo molt al meu pare. Va ser molt estricte. Sempre em recordava jugades en les quals se n'anaven de mi. La meva mare era diferent. Quan vaig anar creixent, el meu germà va ser igual. Ell era un vinagre, li ho dic en el bon sentit. Sempre he estat responsable. Els meus amics se n'anaven de festa, al cinema o a esquiar i aquestes coses jo no les feia. Em deien 'El figu', de figura. Si jo jugava el dissabte, aquest dissabte a la nit podia sortir, però ells no em deixaven beure perquè era la joia que ells cuidaven. A l'any sortia tres vegades. Jo soc de quan surto, surto. Però fins als 23 jo no bevia alcohol. Després em bevia alguna copa quan es podia en dates assenyalades, però fins als 23 era de Malibú amb pinya. Si no, em bevia un Red Bull. El vi m'agrada molt actualment", explicava Ramos en una conversa amb Ibai Llanos.
Una implicació i un compromís que ja no és tan habitual entre els futbolistes joves, però que va permetre a Sergio complir tots els seus somnis. Així que, sens dubte, va valer la pena.