Sergio Busquets ha recordat que créixer sent fill de Carles Busquets, exporter del Barça, el va obligar a conviure des de molt jove amb una etiqueta difícil d'evitar. Cada pas que feia en el futbol podia comparar-se amb la trajectòria del seu pare, però ell assegura que aquesta pressió va acabar ajudant-lo a madurar abans i a construir una personalitat més forta.
"He hagut de bregar amb la pressió de 'ser fill de' i potser m'ha influït de forma positiva", ha explicat. Busquets reconeix que sempre va ser un nen molt madur i que va aprendre aviat a separar el cognom del seu propi rendiment. En lloc de viure-ho com una càrrega permanent, va intentar utilitzar-ho com una exigència per demostrar que podia arribar per mèrits propis.
El cognom Busquets també pesava
Carles Busquets havia defensat la porteria del Barça i va seguir vinculat al club després de retirar-se, de manera que Sergio va créixer dins d'un entorn on el futbol formava part de la vida familiar. No obstant això, el seu recorregut no va ser directe. Abans d'assentar-se a La Masia va passar per diferents equips i va haver de convèncer des de baix, sense rebre un camí automàtic cap al primer equip.
Aquesta circumstància va reforçar la seva manera d'entendre l'esport. Busquets mai es va sentir un jugador destinat a triomfar únicament pel seu cognom i va aprendre a conviure amb els dubtes externs. Quan finalment va arribar al primer equip, el seu estil tampoc era espectacular: destacava per la intel·ligència, la col·locació i la capacitat per fer senzill el que altres complicaven.
La pressió va acabar convertint-se en avantatge
Amb els anys, aquella maduresa es va convertir en una de les seves majors virtuts. Busquets entenia els partits abans que molts companys, acceptava responsabilitats i rares vegades necessitava cridar l'atenció. Haver crescut escoltant comparacions li va ensenyar a conviure amb el judici extern i a no modificar el seu comportament cada vegada que apareixia una crítica o un elogi.
La seva història també demostra que ser fill d'un futbolista conegut no elimina les dificultats. Pot obrir portes, però també multiplica les expectatives i fa que qualsevol error s'interpreti d'una altra manera. Busquets va acabar construint una carrera molt més gran que la del seu pare sense renegar mai d'aquella influència. La pressió del cognom, que podia haver-lo condicionat, va acabar ajudant-lo a ser més estable, més conscient i preparat per suportar l'exigència del Barça durant anys. Per això recorda aquella infància sense ressentiment: ser "fill de" va ser una prova, però també una escola de maduresa.