L'accés a les prestacions públiques a Espanya s'ha convertit, en ocasions, en una cursa d'obstacles burocràtics on la rigidesa administrativa xoca frontalment amb els drets fonamentals. L'últim episodi d'aquesta tensió ha tingut lloc als tribunals de Castella-la Manxa, on una dona ha aconseguit doblegar el braç a l'Institut Nacional de la Seguretat Social.
L'administració li va denegar fins a quatre ocasions la seva pensió de viduïtat de 335 euros mensuals, amb l'argument que el seu matrimoni, celebrat a la Xina anys enrere, mancava de la validesa legal necessària en territori espanyol.
El laberint de la falta d'acreditació
El malson administratiu per a aquesta dona va començar després de la defunció del seu cònjuge. En sol·licitar la prestació, l'INSS va rebutjar sistemàticament la seva petició al·legant que no existia una relació jurídica vàlida, en no haver-se aportat un certificat de matrimoni degudament legalitzat a Espanya. Per a la Seguretat Social, el fet que l'enllaç s'hagués produït a l'estranger i no figurés de forma immediata en el Registre Civil espanyol invalidava qualsevol dret a la pensió, sumint la vídua en una situació de vulnerabilitat econòmica i desprotecció legal.
Tanmateix, la realitat era molt diferent. La recurrent havia aportat des del primer moment una acta notarial xinesa que certificava l'autenticitat de l'enllaç, acompanyada d'una traducció jurada oficial i la corresponent legalització per part del Consolat d'Espanya a Pequín. Malgrat comptar amb tota la "cadena de legalització" internacional, l'administració espanyola es va enrocar en una interpretació restrictiva de les normes, exigint requisits d'inscripció que, segons la jurisprudència actual, no poden estar per damunt de la realitat del vincle matrimonial acreditat.
La inscripció registral no és obligatòria
El Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa ha estat contundent en la seva sentència, corregint l'actuació de l'INSS i recordant una doctrina clau del Tribunal Suprem i el Constitucional: la inscripció del matrimoni al Registre Civil té efectes declaratius, però no constitutius. Això significa que un matrimoni és vàlid des del moment en què se celebra si es compleixen les lleis del lloc d'origen, independentment de quan es registri a Espanya. El tribunal subratlla que la documentació aportada era més que suficient per demostrar la convivència i el vincle legal.
Amb aquesta sentència, la justícia no només reconeix a la dona el seu dret a percebre la pensió amb efectes retroactius des de febrer de 2023, sinó que llança un avís a la Seguretat Social sobre l'excés de zel burocràtic. Aquest cas obre una via d'esperança per a centenars de ciutadans que veuen com els seus drets són ignorats per tràmits formals que no afecten la validesa real de les seves vides familiars.