Jubilar-se als 55 anys a Espanya no és una opció general oberta a qualsevol treballador, però sí que existeixen modalitats especials que permeten abandonar abans el mercat laboral. La Seguretat Social reconeix reduccions de l'edat ordinària quan concorren determinades discapacitats o quan s'han desenvolupat professions especialment penoses, perilloses, tòxiques o insalubres durant el temps exigit.
Un dels supòsits més clars afecta determinades activitats professionals. Miners, personal tècnic de vol, treballadors ferroviaris, bombers, policies locals, Mossos d'Esquadra, Ertzaintza i altres col·lectius poden aplicar coeficients reductors sobre l'edat ordinària. La regla general impedeix que aquests coeficients permetin jubilar-se abans dels 52 anys, tot i que cada professió té requisits, límits i càlculs diferents.
Les professions que permeten avançar més la jubilació
Entre els casos més cridaners hi ha els professionals taurins. Matadors, rejonadors, novillers, banderillers, picadors i toreros còmics poden accedir a la jubilació des dels 55 anys si acrediten el nombre mínim d'actuacions establert. També el personal de vol pot reduir la seva edat aplicant un coeficient del 0,40 per a pilots i copilots sobre els anys efectivament treballats en aquestes categories.
La mineria compta igualment amb coeficients específics segons el lloc i el grau de penositat, mentre que els treballadors del mar disposen del seu propi règim de reducció. En bombers i cossos policials existeixen mecanismes particulars que poden avançar diversos anys la retirada, tot i que no permeten automàticament jubilar-se als 55: l'edat concreta depèn del col·lectiu, els anys cotitzats i el temps treballat.
La discapacitat també permet anticipar l'edat
Existeix a més una via específica per a treballadors amb discapacitat. Quan el grau reconegut és igual o superior al 65%, l'edat ordinària pot reduir-se aplicant coeficients del 0,25 o del 0,50 en determinats casos, sense baixar generalment dels 52 anys. Per a discapacitats iguals o superiors al 45% vinculades a patologies reglamentàriament determinades, l'edat mínima està fixada en 56 anys.
Tot això és diferent de la jubilació anticipada voluntària o involuntària disponible per a la majoria de treballadors. La voluntària permet avançar com a màxim dos anys l'edat ordinària i exigeix, entre altres requisits, almenys 35 anys cotitzats. La derivada d'un cessament no voluntari pot anticipar-se fins a quatre anys i exigeix normalment 33 anys de cotització. Per tant, complir 55 anys no obre per si mateix l'accés a una pensió. Per retirar-se a aquestes edats cal encaixar en algun dels règims especials previstos per la Seguretat Social i complir exactament les seves condicions vigents.